Reformar la Constitució

A l'hora d'argu­men­tar el no, un dels únics recur­sos –o, sim­ple­ment, l'únic recurs– que uti­lit­zen els con­tra­ris al 9-N és el d'apel·lar a la Cons­ti­tució Espa­nyola, con­cre­ta­ment a l'Arti­cle 1.2, que diu que la sobi­ra­nia naci­o­nal resi­deix en el poble espa­nyol. De fet, el pri­mer que va recórrer, ara fa un quart de segle, a aquest argu­ment jurídic, va ser l'ales­ho­res pre­si­dent del Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal, el valencià Fran­cisco Tomás y Vali­ente. A par­tir d'aquell moment, del que ini­ci­al­ment era un argu­ment jurídic i que, com a tal, es podia con­tra­ar­gu­men­tar, se n'ha fet un argu­ment polític. Òbvi­a­ment, en tant que argu­ment polític, també es podria con­tra­ar­gu­men­tar, però fer-ho no ser­veix de res perquè, en política, l'arbi­tratge dels argu­ments recau en les majo­ries. És a dir, la veri­fi­ca­bi­li­tat o la fal­sa­bi­li­tat de la inter­pre­tació sobre l'Arti­cle 1.2 de la CE no té a veure amb l'ús de la raó intel·lec­tual sinó amb el corró par­la­men­tari.

En la con­jun­tura actual, la majo­ria abso­luta del PP recorre a l'Art 1.2 de la CE per con­ver­tir-lo en un argu­ment capciós, un sofisma. Perquè, si és veri­tat que el text cons­ti­tu­ci­o­nal diu el que diu, en canvi, no és veri­tat que la Cons­ti­tució Espa­nyola sigui prèvia a la democràcia, sinó a l'inrevés. És a dir, que el demo­cra­tisme és inhe­rent als tex­tos cons­ti­tu­ci­o­nals tant si aquests tex­tos diuen una cosa o la contrària. El pas del temps, tan­ma­teix, ha demos­trat que els con­tra­ris al 9-N han excel·lit en l'explo­tació del sil·logisme viciós que repre­senta la inter­pre­tació estàtica de l'Arti­cle 1.2 de la CE; i els par­ti­da­ris del 9-N han que­dat atra­pats en el mar­tiri de dina­mit­zar la com­ple­xi­tat.

A tot aquest estat de coses, s'hi afe­geix el fet que Cata­lu­nya, l'any 1978 va votar sí a la Cons­ti­tució Espa­nyola (inclòs l'Arti­cle 1.2). I, més encara, va votar-hi amb més par­ti­ci­pació i més suport que la mit­jana de l'Estat espa­nyol. Aquest és el nos­tre pecat ori­gi­nal. Donem-nos l'opor­tu­ni­tat de refor­mar la CE, ni que sigui per votar-hi que no i acce­dir sense rèmora al dret a deci­dir.