Tornarem a ser un exemple

Cada dia que passa els par­tits polítics espa­nyols estan més ner­vi­o­sos i des­col·locats davant la nova con­sulta del 9-N; s'han tro­bat que no hi ha cap decret ni cap docu­ment per poder por­tar als tri­bu­nals i no saben què han de fer ni com han de reac­ci­o­nar.

Imme­di­a­ta­ment després que el pre­si­dent Mas anunciés que la con­sulta no es faria, d'acord amb el decret de con­vo­catòria que havia sig­nat, van feli­ci­tar-se perquè havien acon­se­guit atu­rar l'aven­tura inde­pen­den­tista. Cre­ien que amb la sus­pensió del decret per part del Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal n'hi havia prou per liqui­dar el movi­ment sobi­ra­nista. De vega­des penso que, tot i viure a Cata­lu­nya, alguns no ente­nen res o no ho volen enten­dre. Com poden pre­ten­dre atu­rar als tri­bu­nals la volun­tat de la majo­ria dels ciu­ta­dans i ciu­ta­da­nes d'aquest país?

Ben aviat es van convèncer que s'havien equi­vo­cat i que la nova con­sulta es faria perquè la gent té ganes d'anar a votar, per això van inten­tar des­qua­li­fi­car-la, dient que era una con­sulta de fireta, que era una presa de pèl i que encara era més anti­de­mocràtica que l'ante­rior.

Per últim, els par­tits polítics cons­ti­tu­ci­o­na­lis­tes, després de la reunió del Pacte Naci­o­nal pel Dret a Deci­dir de diven­dres pas­sat, van ado­nar-se que el 9-N con­ti­nua amb més força que abans, perquè els par­tits polítics democràtics i la soci­e­tat civil estan deci­dits a fer que la jor­nada sigui un èxit, estan deci­dits a sor­tir al car­rer i a votar.

Per això, alguns estan tan i tan ner­vi­o­sos que han començat a fer decla­ra­ci­ons foras­se­nya­des i peri­llo­ses, que poden tor­nar-se en con­tra d'aquests matei­xos par­tits i enfon­sar-los encara més dins del pano­rama polític català fins a esde­ve­nir resi­du­als. Han començat a tre­pit­jar algu­nes línies ver­me­lles que des de la soci­e­tat cata­lana no estem dis­po­sats a con­sen­tir. En gene­ral els cata­lans som poc donats a les exa­ge­ra­ci­ons i a les sor­ti­des de to, no ens agra­den de ningú i menys encara dels nos­tres repre­sen­tants polítics.

Ara és l'hora de mos­trar a Europa les man­can­ces democràtiques d'alguns par­tits polítics i del govern espa­nyol, un govern que s'atre­veix a dir que votar no és democràtic. Ara és l'hora de dir a Europa que els cata­lans no som res­pon­sa­bles de la poca qua­li­tat democràtica de l'Estat espa­nyol, que nosal­tres no hem de pagar les con­seqüències de no pertànyer a un estat, com el Regne Unit, amb 800 anys de tra­dició democràtica.

Ara és l'hora de dir que volem tenir els matei­xos drets que els ciu­ta­dans d'Escòcia, l'hora de dir que la Unió Euro­pea no pot per­me­tre que hi hagi ciu­ta­dans de pri­mera i de segona dins de les seves fron­te­res. Ara és l'hora de dema­nar a la Unió Euro­pea que es com­pro­meti amb la democràcia i que demani als estats mem­bres que afa­vo­rei­xin les pràcti­ques democràtiques en lloc de pro­hi­bir-les.

Ara és l'hora de man­te­nir el cap fred i ser pru­dents en les decla­ra­ci­ons, és l'hora de man­te­nir la calma i no con­tes­tar a cap pro­vo­cació, l'hora de con­ti­nuar el nos­tre camí amb deter­mi­nació i fer­mesa. Ara és l'hora de tor­nar a demos­trar que som majo­ria al car­rer i a les urnes.

La votació del 9 de novem­bre ha de ser una altra jor­nada de mobi­lit­zació exem­plar, com ho han estat els pas­sats onzes de setem­bre. Hem d'acon­se­guir que totes les per­so­nes que vul­guin un canvi per millo­rar les nos­tres con­di­ci­ons de vida, per rege­ne­rar el nos­tre país ho expres­sin a les urnes; ens han donat l'opor­tu­ni­tat d'opi­nar sobre el futur polític de Cata­lu­nya, fem-ho.

L'èxit del 9-N és el camí més fàcil cap a la inde­pendència, serà el salt cap a la lli­ber­tat del nos­tre país, per això con­ti­nu­a­rem tre­ba­llant amb tots els nos­tres recur­sos, ener­gies i entu­si­asme per acon­se­guir un sí i sí inqüesti­o­na­ble. El món tor­narà a estar pen­dent del que passi a Cata­lu­nya, tor­nar a ser un exem­ple només depèn de nosal­tres.