El gra i la palla

A Espa­nya –i per extensió obli­gada, també a Cata­lu­nya– des­bros­sar mar­ges cada dia es fa més difícil. I això vol dir descrèdit i con­fusió. Ahir, per exem­ple, es van cre­uar dues notícies que han de fer pen­sar. D'un cos­tat, el jutge de l'Audiència Gene­ral Eloy Velasco va fer dete­nir 50 per­so­nes en una gran ope­ració con­tra la cor­rupció política. Alts càrrecs i excàrrecs de Madrid, Múrcia, València i Lleó estan acu­sats de pres­tar favors polítics a canvi de comis­si­ons. Caldrà espe­rar una mica més, pot­ser molt més, per com­pro­var la mag­ni­tud real del nou drama. Però, men­tres­tant, se sap que un dels impu­tats és Fran­cisco Gra­na­dos, expre­si­dent de la Comu­ni­tat de Madrid i exse­cre­tari gene­ral del PP en aque­lla comu­ni­tat tron­cal. Gra­na­dos va dei­xar la política després de ser acu­sat de tenir comp­tes a Suïssa. Encès i indig­nat, va jus­ti­fi­car la dimissió per la neces­si­tat de defen­sar-se bé. Bé l'han ata­cat ara. Ahir també el diari El Mundo va acu­sar a tota por­tada l'alcalde de Bar­ce­lona d'ama­gar 12 mili­ons d'euros en comp­tes a Andorra. Xavier Trias va pro­cla­mar que ell no té dotze mili­ons, encara menys a Andorra i menys encara com a pro­ducte de comis­si­ons. Si és així, qui el creurà? Aquest és l'enorme pro­blema. Gra i palla, jus­tos i peca­dors, ben gar­be­llats. L'única solució és l'assumpció de res­pon­sa­bi­li­tats també per part dels peri­o­dis­tes, que poden fer un mal irre­pa­ra­ble a la gent i al sis­tema. L'única segu­re­tat és que això no serà i que Espa­nya, ara sí, fa tota la fila d'un gran fan­gar.