I què més?

Si dimarts tornàvem a recor­dar a Madrid la figura de Lluís Com­panys, que va ser vexat, insul­tat, tor­tu­rat a les dependències de la sinis­tra Dirección Gene­ral de Segu­ri­dad, ara seu de la Comu­ni­dad de Madrid, i aquest dijous, a la Bibli­o­teca Naci­o­nal de España, el dibui­xant J.J. Guillén hi lliura una part del seu mate­rial –bàsic en el peri­o­disme crític dels temps de “tran­sició”–, els pro­ta­go­nis­tes tor­nen a ser Mari­ano Rajoy i el seu minis­tre Jorge Fernández Díaz. Els he trac­tat, per­so­nal­ment, tots dos. I també vaig trac­tar qui els ha fet de mes­tre i de model: Manuel Fraga Iri­barne. Com­par­tei­xen una doble passió: la de vio­lar sis­temàtica­ment la infor­mació dita ofi­cial i la d'apli­car sis­te­mes repres­sius cada cop més humi­li­ants. Per bé que tot­hora invo­quen la Cons­ti­tució i la paraula “lli­ber­tat”, “per les seves obres els conei­xe­reu”. No tar­da­rem a tenir anto­lo­gies audi­o­vi­su­als dels mis­sat­ges de Rajoy, amb el con­trast entre allò que afirma i allò que va ser. La insistència, per exem­ple, en la superació de la crisi econòmica a Espa­nya, sense referències als neguits per­ma­nents de massa sec­tors de la ciu­ta­da­nia, que viu en pous d'angoixa, és d'una cru­el­tat insu­por­ta­ble... en un país que es pro­clama demòcrata. ¿I la seva histèria con­tra Cata­lu­nya? El fill d'Edu­ardo Fernández Ortega, tinent coro­nel de cava­lle­ria de l'exèrcit de Franco, que va arri­bar a Bar­ce­lona perquè el neces­si­tava el gover­na­dor Acedo Colunga, es diu Jorge Fernández Díaz. Engi­nyer indus­trial, super­nu­me­rari de l'Opus Dei, exgo­ver­na­dor civil de Bar­ce­lona (1981-1982), coo­pera acti­va­ment amb Mari­ano Rajoy en la lluita con­tra les lli­ber­tats: tots dos per­ta­nyen al govern, i a la majo­ria par­la­mentària, que s'ha car­re­gat la llei de justícia uni­ver­sal i ara tre­ba­llen en la modi­fi­cació de la llei d'estran­ge­ria mit­jançant una esmena a la futura llei de segu­re­tat ciu­ta­dana. ¿Per què? Per poder jus­ti­fi­car les actu­a­ci­ons contràries als drets humans con­tra els que pre­te­nem dir que no, que nosal­tres no som d'eixe món, o con­tra els que inten­ten sal­tar la cruel tanca de Meli­lla, que ve a ser com l'esmena a la tota­li­tat de les rela­ci­ons d'Espa­nya amb l'Àfrica. Com ara fa cent anys? ¿Amb les con­seqüències polítiques i soci­als que va pro­vo­car el rei Borbó Alfons XIII per afa­la­gar un exèrcit cor­rupte? ¿Què més ens falta veure?