Plebiscit

Una frase molt citada d'Ernest Renan és: “L'existència d'una nació és un ple­bis­cit de cada dia.” Menys cone­gut és el que ve tot seguit, perquè Renan, encara que francès, té un con­cepte libe­ral de la nació: “Una nació no té més que un rei el dret de dir a una província: «Em per­tanys, t'agafo.» Una província, per nosal­tres, són els seus habi­tants; si algú en aquest afer té dret a ser con­sul­tat, és l'habi­tant. Una nació no té mai un veri­ta­ble interès a anne­xi­o­nar-se o a rete­nir un país mal­grat ell.” Més enda­vant, insis­teix: “Si apa­rei­xen dub­tes sobre les seves fron­te­res [les d'una nació], con­sul­teu les pobla­ci­ons dis­pu­ta­des. Tenen dret a tenir una opinió sobre la qüestió.” Tot molt rao­na­ble, però les naci­ons, l'estat-nació, tenen raons que la raó no entén. I lla­vors el que fan és negar l'evidència de cap con­flicte fins que els con­flic­tes es mul­ti­pli­quen; enve­ri­nar el debat, quan no poden evi­tar-lo, i sos­te­nir ame­na­ces apo­calípti­ques que fan impos­si­ble l'apa­rició de solu­ci­ons rao­na­bles. El pro­blema dels cata­lans és que cre­uen que car­re­gar-se de raons obrarà per si sol el mira­cle de doble­gar l'Estat –fa mesos, anys, que els ani­mo­sos vin­di­ca­dors del dret a deci­dir sos­te­nen que, si no ens dei­xen votar, tot­hom veurà de quina pasta estan fets, com si això importés gaire a ningú, com si hi hagués un tri­bu­nal inter­na­ci­o­nal de les bones mane­res dis­po­sat a expul­sar-los del con­cert de les naci­ons–, i l'Estat, gai­rebé tots els estats, pre­fe­rei­xen el desor­dre abans que la con­trovèrsia democràtica sobre els temes que con­si­de­ren fona­men­tals. El pro­blema no és la Cons­ti­tució, sinó, com li va dir l'escorpí a la gra­nota que l'aju­dava a tra­ves­sar el riu, la seva pròpia natu­ra­lesa. Com­ba­tre la man­dra intel·lec­tual que porta a recórrer a tòpics sobre l'edat mit­jana o l'Ale­ma­nya nazi, inten­tar fer les coses d'una altra manera que pot­ser ja està inven­tada, explo­rar la reforma de les ins­ti­tu­ci­ons a fi que s'ajus­tin a noves neces­si­tats –res de més con­ser­va­dor, d'altra banda– són hàbits dis­sor­ta­da­ment ali­ens al bagatge hispànic.