Laporta tenia raó

Els tri­bu­nals han donat la raó a Joan Laporta, els mem­bres de la seva junta direc­tiva i el tre­so­rer Xavier Sala Martín. Durant el seu man­dat pre­si­den­cial el Barça no va regis­trar pèrdues, sinó guanys. Els qui tin­guin una miqueta de memòria es deuen recor­dar dels números que el pro­fes­sor d'eco­no­mia més cone­gut que ha donat aquest país feia, amb el to didàctic que el carac­te­ritza, davant les càmeres de tele­visió. Sala Martín repe­tia, com una lle­ta­nia, que el sis­tema de comp­ta­bi­li­tat que la junta de San­dro Rosell per­pe­trava con­tra els seus resul­tats no era l'ade­quat. No hi havia res a fer. El tel de la des­con­fiança els va cobrir a tots. Por­ta­des i més por­ta­des de dia­ris. Infàmies que s'enca­de­na­ven i que denun­ci­a­ven “abu­sos” en forma de dina­rots i de cigars com­prats a preus desor­bi­tats en la botiga de la tia de Fidel Cas­tro. Al final no n'ha que­dat res. La força moral de qui no va men­tir. L'ale­gria dels qui han patit el via­cru­cis judi­cial i han hagut de bus­car-se la vida per ava­lar les quan­ti­tats astronòmiques de la demanda. Ningú els res­ca­ba­larà de tot això. Aquesta jugada imbècil, moguda pel res­sen­ti­ment i la imma­du­resa dels qui la van orques­trar, hau­ria de donar pas a una etapa de civi­lit­zació. Mai més de la vida una junta del Barça hau­ria d'inten­tar liqui­dar els seus ante­ces­sors si no fos amb pro­ves irre­fu­ta­bles i claríssi­mes. Sem­pre hi hau­ria de pre­val­dre el bon joc, a Can Barça. Els seus repre­sen­tants hau­rien d'estar a l'alçada del país que, els agradi o no, repre­sen­ten.