Opinió

Empresaris sense cultura

L'empresa no pot
ser simplement
una suma de
capital i treball

Quina relació hi ha entre la gestió d'una empresa i la cul­tura? En prin­cipi, cap. Des­co­nec si les esco­les de nego­cis reco­ma­nen als seus alum­nes un interès per les acti­vi­tats cul­tu­rals. Per­so­nal­ment, crec que el que dife­ren­cia un robot d'una per­sona és en bona part la cul­tura. I que un empre­sari, una mes­tressa de casa, un agent dels Mosso d'Esqua­dra, un metge o un guàrdia fores­tal no faran bé la seva feina si no tenen cul­tura. És clar que aquesta reque­reix sen­si­bi­li­tat i que només és com­pa­ti­ble amb un mínim nivell econòmic. Però recordo que joves estu­di­ants, a Gui­nea Equa­to­rial, feien els deu­res i lle­gien els lli­bres de text a sota d'un fanal de l'enllu­me­nat públic, perquè a casa seva no tenien elec­tri­ci­tat.

Torno al tema. Hi ha una pila d'empre­sa­ris sense cul­tura, o amb una cul­tura molt per sota de la que reque­ri­ria un càrrec de res­pon­sa­bi­li­tat. Ho dic perquè tinc ulls. La cul­tura –uns conei­xe­ments i una visió cul­tu­ral de la vida– és el que els pot donar el marc neces­sari perquè l'empresa no sigui sim­ple­ment una suma de capi­tal i tre­ball, sinó una acti­vi­tat social.

Hi ha empre­sa­ris que només lle­gei­xen els balanços i els comp­tes de resul­tats. N'hi ha que van al Liceu per tro­bar gent i s'ador­men a la butaca, i es des­vet­llen quan surt el drac a l'escena, si és una òpera de Wag­ner i l'entrada de la bèstia és anun­ci­ada amb tim­bals. Alguns s'escar­xo­fen davant del tele­vi­sor al ves­pre i no fan dis­tinció entre els anun­cis i una sèrie ame­ri­cana. La mare els va por­tar a veure els Pas­to­rets, però no han tor­nat al tea­tre des d'ales­ho­res. No han visi­tat mai el Museu d'Art de Cata­lu­nya. Viat­gen força, però en tre­uen poc pro­fit cul­tu­ral: van anar al Bra­sil i els homes recor­den les noies d'Ipa­nema o el dis­gust que van tenir a Nova York quan van tro­bar un arti­cle d'un com­pe­ti­dor en una botiga de Bro­adway. Exa­gero una mica, però no gaire.

En el cas dels empre­sa­ris cata­lans, el dèficit de cul­tura és més greu, perquè resulta difícil de sepa­rar el sen­ti­ment de país, la cata­la­ni­tat, sense un conei­xe­ment de la cul­tura cata­lana. Un empre­sari sense cul­tura a Cata­lu­nya és com el que viu en un pis de l'Eixam­ple bar­ce­loní i no ha anat mai al men­ja­dor o a la sala d'estar. I si l'empre­sari sense cul­tura està en una empresa cul­tu­ral, ales­ho­res ja podem ple­gar.

Una empresa cul­tu­ral no es diri­geix com una empresa d'arts gràfiques o de cons­trucció d'obra pública. Un exem­ple és el que fa com­pa­ti­bles pro­duc­tes que no ho són, com seria el cas d'un diari anti­ca­talà de Madrid i una edi­to­rial cata­lana.

Recordo un bon amic, l'edi­tor Joan Gri­jalvo, que va fer diners a Mèxic publi­cant novel·les ame­ri­ca­nes lleu­ge­ra­ment eròtiques que li per­me­tien edi­tar tex­tos de Marx, Engels i Gramsci. De cul­tura, en tenia molta. Quan vaig ser pre­si­dent de l'Ate­neu Bar­ce­lonès vaig fer una cam­pa­nya per atreure empre­sa­ris, que havien estat fona­men­tals en altres moments en aque­lla casa. Allà és pos­si­ble tro­bar cul­tura diver­si­fi­cada, cata­lana i no sectària.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia