Opinió

Negocis en família

S'han escrit dot­ze­nes de lli­bres sobre empre­ses fami­li­ars. L'Ins­ti­tut de l'Empresa Fami­liar, creat a Bar­ce­lona i per empre­sa­ris cata­lans, ha cele­brat un congrés a Ala­cant. L'Ins­ti­tut, domi­ci­liat pri­mer a Bar­ce­lona, ara té la seu a Madrid. Només fal­ta­ria! El rei va fer un dis­curs genial –és iro­nia– en defensa de l'empresa fami­liar, però es va obli­dar de dir que la monar­quia també és un negoci fami­liar. Per molt que par­lin els con­gres­sis­tes, el prin­cipi gene­ral de l'empresa fami­liar és que “tants caps, tants bar­rets”, o sigui que no acos­tuma a haver-hi una norma gene­ral per a totes, sinó tan­tes nor­mes vàlides com famílies. Però a mi m'interes­sen les empre­ses cata­la­nes, i més, després de lle­gir un arti­cle sobre aques­tes en el The Eco­no­mist.

La revista britànica parla d'empre­ses fami­li­ars públi­ques i pri­va­des. Les públi­ques són aque­lles que cotit­zen a la borsa, o sigui que publi­quen balanços, que sot­me­ten la gestió als acci­o­nis­tes i que estan obli­ga­des a una trans­parència. D'aques­tes, a Cata­lu­nya, no n'hi ha. A Cata­lu­nya només hi ha empre­ses fami­li­ars pri­va­des, que no cotit­zen a la borsa, que sot­me­ten la gestió als pares, fills, ger­mans, pares o néts, i que no són trans­pa­rents.

A Madrid, en canvi, hi ha una pila d'empre­ses fami­li­ars públi­ques, començant per les grans empre­ses de cons­trucció com OHL o Acci­ona, de Villar Mir i Entre­ca­na­les. Una de les raons d'aquesta diferència és la històrica mala relació de cata­lans amb les ins­ti­tu­ci­ons de l'Estat. A Cata­lu­nya, l'Estat és una ins­ti­tució llu­nyana, poc favo­ra­ble als seus interes­sos, que ins­pira temor, i que quan vols par­lar amb un direc­tor gene­ral has de tru­car a la secretària, que et donarà hora al cap d'un mes.

Per als empre­sa­ris madri­lenys, l'Estat és una ins­ti­tució pro­pera, favo­ra­ble als seus interes­sos, perquè juguen a golf amb el direc­tor gene­ral cada dis­sabte al matí, no ins­pira temor perquè la seva dona va estu­diar amb la del direc­tor gene­ral, i si el vol veure només cal tru­car al mòbil que té l'auto­ri­tat, mani qui mani en el govern. Aquest pro­blema només es pot resol­dre amb un canvi dràstic de l'estruc­tura de l'Estat, o amb un mira­cle de Sant Isi­dre, patró dels madri­lenys, si es posa d'acord amb Sant Jordi, patró dels cata­lans.

Aquest allu­nya­ment de l'Estat és en part res­pon­sa­ble de la poca trans­parència de les empre­ses fami­li­ars cata­la­nes. Una d'aques­tes em va amenaçar amb una que­re­lla si en donava infor­mació, que jo havia obtin­gut dels dia­ris. D'altres m'han dema­nat –amb dife­rent to, això sí– que no en parli perquè pre­fe­rei­xen que­dar en l'ano­ni­mat. O que citi la marca, però no la soci­e­tat. Segur que, de tot això, no n'han par­lat al congrés d'Ala­cant. Cada cap deu haver par­lat del bar­ret que li esqueia, i cada empre­sari català deu haver mirat al cel, si li han dema­nat xifres de fac­tu­ració i s'han fet el sord per tal de no atreure l'atenció de l'Agència Tri­butària.

Les úniques empre­ses cata­la­nes que cotit­zen a la borsa són les par­ti­ci­pa­des per La Caixa, que és una gran família que tre­ba­lla per la seva obra social.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia