Notes de moral política

1. L'asso­ci­ació per l'ordre, fona­ment de l'actual soci­e­tat civil espa­nyola enfront de Cata­lu­nya, és una reacció gene­rada per la por que el seu Estat es des­in­te­gri enmig del caos. Per impo­sar-se, l'asso­ci­ació per l'ordre desen­vo­lupa una forma de domi­nació que no és de violència des­fer­mada, sinó que es basa en l'opressió mateixa de l'ordre polític: la vida col·lec­tiva cata­lana només pot tenir el sen­tit que li atorga la Cons­ti­tució Espa­nyola.

2. L'asso­ci­ació per la lli­ber­tat, fona­ment de l'actual soci­e­tat civil cata­lana enfront d'Espa­nya, és un movi­ment dis­rup­tiu con­tra l'opressió mateixa de l'ordre polític vigent. És una rebel·lia que nega aquest ordre esta­blert i vol la recu­pe­ració de la capa­ci­tat pròpia d'ator­gar sen­tit a la vida col·lec­tiva.

3. Enfront de Cata­lu­nya, l'asso­ci­ació per l'ordre es regeix per la lli­ber­tat nega­tiva, segons la qual podem obrar o no, sense obli­gació de fer-ho i sense impe­di­ments per fer-ho, seguint l'espe­rit de Mon­tes­quieu: “La lli­ber­tat és el dret de fer el que per­me­ten les lleis.” Els obs­ta­cles a la lli­ber­tat nega­tiva sem­pre són externs, i es deri­ven del que marca la llei; ens per­met actuar sense tra­ves, però només ens alli­bera de l'amo exte­rior.

4. Enfront d'Espa­nya, l'asso­ci­ació per la lli­ber­tat es regeix per la lli­ber­tat posi­tiva, segons la qual el sub­jecte té la pos­si­bi­li­tat d'ori­en­tar la seva volun­tat cap a un objec­tiu i pren­dre deci­si­ons sense veure's deter­mi­nat per la volun­tat ali­ena: “L'única lli­ber­tat que mereix aquest nom és la de per­se­guir el nos­tre propi bé pel nos­tre propi camí” (John Stu­art Mill). La lli­ber­tat posi­tiva ens per­met auto­de­ter­mi­nar-nos, ens alli­bera de l'amo inte­rior.

5. Encara que no tro­bem impe­di­ments per actuar, podem deso­beir la nos­tra volun­tat i obeir la dels altres per por, incúria, o desig d'obte­nir recom­pensa, seguint regles en la pro­mul­gació de les quals no hi hem inter­vin­gut. L'esclau pot haver estat eman­ci­pat per la llei, però roman­dre esclau pel cos­tum: no és un sub­jecte autònom. Només una volun­tat que segueixi la pròpia veu, i no les veus ali­e­nes, és veri­ta­ble­ment lliure. Men­tre que la lli­ber­tat nega­tiva ens per­met actuar sense obs­ta­cles dins una àrea deter­mi­nada, la lli­ber­tat posi­tiva ens per­met d'esta­blir aquesta àrea.

6. L'ordre jurídic garan­teix que es pot actuar dins els límits que marca la llei, però no esta­blir-los; només res­pon a la pre­gunta: “¿Què m'està permès?”, però no a: “¿Qui deci­deix què m'està permès?” Segons l'asso­ci­ació per l'ordre, Cata­lu­nya només té el dret de fer el que li per­me­ten les lleis espa­nyo­les; segons l'asso­ci­ació per la lli­ber­tat, Cata­lu­nya només ha d'obeir les lleis que ella mateixa s'haurà pres­crit.

7. En l'ordre civil, les acci­ons de Cata­lu­nya no estan coar­ta­des, sem­pre que actuï seguint els com­por­ta­ments vigents dins una mora­li­tat con­sen­sual que només té matriu espa­nyola. Però, si vol actuar segons a la raó i la moral pròpies, amb inde­pendència de la con­venció moral espa­nyola, no té lli­ber­tat posi­tiva, no pot deci­dir per si mateixa.

8. En l'ordre polític, la lli­ber­tat nega­tiva de l'asso­ci­ació per l'ordre garan­teix un marge de lli­ber­tat a Cata­lu­nya, però no li con­ce­deix cap mena de par­ti­ci­pació en les seves deci­si­ons polítiques últi­mes; al seu torn, la lli­ber­tat posi­tiva de l'asso­ci­ació per la lli­ber­tat implica la par­ti­ci­pació dels gover­nats en el govern propi, on ningú ha d'estar sub­jecte al poder dels altres, tot­hom ha de com­par­tir el poder, i tots els mem­bres (el “poble”) han de gover­nar la vida col·lec­tiva.