Itinerari de Castelló segons Fages de Climent

Amb l'ajut del con­sis­tori, la Càtedra de Patri­moni Lite­rari Anglada-Fages de Cli­ment acaba de treure un bre­vi­ari de l'obra de Fages de Cli­ment sobre Cas­telló d'Empúries. És el número 10 de la col·lecció d'iti­ne­ra­ris lite­ra­ris auto­guiats, des­ti­nat als visi­tants de la vila de jut­ges i nota­ris perquè, tot cami­nant pels espais que Fages va con­ver­tir en esce­na­ris poètics, epi­gramàtics, nar­ra­tius i dramàtics –basílica, llotja, can Cli­ment, ren­ta­dor, plaça dels Hòmens, bor­dell, hotel Canet...–, puguin tas­tar també l'exqui­si­desa dels tex­tos del poeta empor­danès per excel·lència que s'hi refe­rei­xen. Car­les Fages de Cli­ment estimà Cas­telló d'Empúries molt més que pel lli­gam de la vila amb els Cli­ment, la nis­saga de la seva mare, la pre­fe­rida dels seus dos cognoms. El poeta va viure fas­ci­nat pel caràcter medi­e­val de Cas­telló, vila de col­tell i forca; per la història de la vila com­tal, tan pre­sent, per exem­ple, en el seu patri­moni arqui­tectònic; pel pai­satge que cir­cumda la vila, flan­que­jada pels aigua­molls i en har­mo­nia amb clo­ses i con­reus, que li foren pro­pers i acces­si­bles ni que fos a través de les seves pro­pi­e­tats dels encon­torns; per les per­so­nes, els conveïns que l'envol­ta­ren durant el dar­rer tram de la seva vida, els anys que passà a l'Empordà. De tot això Fages en va par­lar en poe­mes cul­tes i en ver­sos epi­gramàtics, en prosa de novel·la i en arti­cles de diari –en català i en cas­tellà–, i en tex­tos dramàtics com El bruel i Empo­rion. Els que han pre­pa­rat aquest iti­ne­rari només han hagut de triar les mos­tres i orde­nar-les segons la topo­gra­fia urbana per for­mar un recor­re­gut que per­meti, davant de cada lloc, de degus­tar la rica vari­e­tat de recur­sos expres­sius, fruit de l'enginy de l'escrip­tor i del pro­fund conei­xe­ment que tenia de la llen­gua, tant en l'àmbit dels seus usos orals com en el de les seves arrels clàssi­ques.

Dis­sabte, Cas­telló d'Empúries va pre­sen­tar aquesta gui­eta. Els pro­mo­tors, l'alcalde, Xavier San­llehí, i la direc­tora de la càtedra, Mariàngela Vila­llonga, van expli­car la nove­tat i segui­da­ment el públic va cami­nar pels tocoms pro­po­sats per l'Iti­ne­rari tot lle­gint els tex­tos. Feia una excel·lent diada tar­do­ral. Men­tre la comi­tiva res­se­guia el par­cours lite­rari, algú es va ado­nar que molts visi­tants que cor­rien pels car­rers eren fran­ce­sos i de seguida va ima­gi­nar la gui­eta traduïda a la seva llen­gua. Seria una altra manera, i exqui­sida, de fer turisme.