La Girona moderna

Després de les magnífiques expo­si­ci­ons que ens mos­tra­ven la Girona romana i la Girona medi­e­val, ara s'ha ins­tal·lat al Museu d'Història la que se n'ha vin­gut a ano­me­nar La Girona de l'època moderna: de l'obra­dor al balu­ard (segles XVI-XVIII). La mos­tra és per­ti­nent no només perquè enllaça amb el període ante­rior medi­e­val sinó perquè ens per­met endin­sar-nos en uns segles pot­ser no tan valo­rats i/o cone­guts però que tan­ma­teix reu­nei­xen un interès cab­dal per conèixer, valo­rar i admi­rar l'empenta de la ciu­tat i la seva ade­quació en un món can­vi­ant. Ramon Alberch i Josep Quer ja ens par­la­ven d'aquests anys en Els límits d'una trans­for­mació expli­cant amb detall el crei­xe­ment urbà que expe­ri­mentà la ciu­tat, l'acti­vi­tat indus­trial, el paper de la sèquia Monar com a cana­lit­zació d'una inci­pi­ent indústria tèxtil i la Taula de Canvi com un exem­ple de l'embrió dels sis­te­mes ban­ca­ris actu­als i l'evo­lució econòmica que generà una rela­tiva pros­pe­ri­tat i esta­bi­li­tat. Joan Bus­quets i Antoni Simon també estu­di­a­ren aquest període i publi­ca­ren un interes­sant tre­ball amb apor­ta­ci­ons rela­ci­o­na­des amb la demo­gra­fia giro­nina en aquell temps, rela­tant ensems els pro­ble­mes sor­gits d'una crisi gene­ra­lit­zada, la neces­si­tat de refer les for­ti­fi­ca­ci­ons i les mura­lles i el poder i la presència de l'Església en la vida quo­ti­di­ana. A l'expo­sició, que res­tarà oberta fins al 6 d'abril de l'any vinent, s'hi poden con­tem­plar plànols i maque­tes de com era la Girona d'aque­lla època, però també ori­gi­nals, immen­sos i segu­ra­ment poc pràctics, lli­bres majors de la comp­ta­bi­li­tat pública així com dues exqui­si­des pin­tu­res de Jaume Pons Martí del car­rer Figue­rola des de dos angles dife­rents i un qua­dre de sant Narcís obra del pin­tor Antoni Vila­do­mat, a banda de les necessàries referències al decret de Nova Planta pro­mul­gat per Felip V el 1716 i com aquest afectà la ciu­tat de Girona. Aquesta mos­tra es com­ple­menta amb l'expo­sició que s'ha ins­tal·lat al Museu dels Jueus La Girona dis­si­dent, una mirada a la part més fosca d'aquesta etapa històrica, cen­trada en aquest cas en el poder de la Inqui­sició i els seus exces­sos repres­sius a casa nos­tra. Durant tot el temps que esti­guin ober­tes al públic les dues expo­si­ci­ons, s'han pro­gra­mat un seguit d'acti­vi­tats (visi­tes guia­des al rellotge de la cate­dral, recons­truc­ci­ons històriques, etc.) amb l'objec­tiu que els interes­sats puguin cop­sar i conèixer més direc­ta­ment aspec­tes d'un període del nos­tre pas­sat que mereix, efec­ti­va­ment, una àmplia i gene­rosa divul­gació.