Les pors de l'empresa familiar

Forma part de la men­ta­li­tat pròpia d'altres èpoques l'afany de les empre­ses fami­li­ars per con­ser­var el con­trol acci­o­na­rial al 100%, amb la intenció que no hi pugui haver ingerències exter­nes en l'estratègia mar­cada pels fun­da­dors i els seus hereus. Qual­se­vol movi­ment diri­git a obrir la gestió a pro­fes­si­o­nals ali­ens a la família, que es veia abans com un fracàs, ara és valo­rat com un nou fac­tor de com­pe­ti­ti­vi­tat i de for­ta­lesa per fer front a un mer­cat glo­bal cada vegada més com­plex. En aquest canvi de men­ta­li­tat s'ha d'enten­dre l'acord d'FCC amb George Soros per reforçar el seu acci­o­na­riat i asse­gu­rar un salt qua­li­ta­tiu en la seva estratègia de crei­xe­ment. Una lliçó de com els pro­pi­e­ta­ris superen els pro­ble­mes amb un gest valent.