Les forces post-9-N

El 9-N no va ser com ens havíem ima­gi­nat. No va ser un referèndum vin­cu­lant a l'esco­cesa. El PP, amb l'ajut del PSOE, que va donar suport als seus recur­sos judi­ci­als, no ho va per­me­tre. El 9-N, però, va ser un procés par­ti­ci­pa­tiu que ha reforçat el procés català. I era difícil venint de la Via Cata­lana i de la V d'aquest 11 de setem­bre. Però l'èxit va ser bru­tal: més de dos mili­ons de per­so­nes van anar a par­ti­ci­par (votar). És obvi que ens hau­ria agra­dat que la par­ti­ci­pació fos més alta i que part dels votants del no, els que no van anar a par­ti­ci­par (votar), ho hagues­sin fet. Tot i que els resul­tats del no en alguns muni­ci­pis de l'àrea metro­po­li­tana de Bar­ce­lona i de Tar­ra­gona hau­rien de fer refle­xi­o­nar als que van cri­dar al boi­cot.

Tot i l'èxit, però, el 10-N hi havia molta gent deso­ri­en­tada. El “I ara què?” era la pre­gunta més repe­tida. Doncs ara tocarà veure qui­nes són les noves for­ces que han sor­git de les urnes del 9-N. Però, d'entrada, hi ha un ele­ment clau en aquesta història: la judi­ci­a­lit­zació del procés. Si alguna de les denúncies pre­sen­ta­des, les que seguei­xen el seu curs, o la pos­si­ble de la fis­ca­lia arri­ben a pro­vo­car la impu­tació del pre­si­dent Artur Mas, aquest hau­ria de con­vo­car elec­ci­ons de manera imme­di­ata. Sense aquesta impu­tació, hau­rem d'espe­rar al dia 25 per saber què pro­posa el pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat. De les con­ver­ses amb la resta de líders de les for­ces polítiques favo­ra­bles al dret a deci­dir el que queda clar és que no hi ha pas una­ni­mi­tat. Uns volen elec­ci­ons ara i altres volen esgo­tar la legis­la­tura. I aquí hi ha la veri­ta­ble pugna.

Aquest procés és un procés de dalt a baix que ha obli­gat els polítics a pren­dre deci­si­ons a una velo­ci­tat que molts cops els ha superat. I la soci­e­tat civil que impulsa el procés va exi­gir al pre­si­dent que con­voqués elec­ci­ons en tres mesos, uns comi­cis que ja s'hau­rien con­vo­cat si hi hagués la més mínima pos­si­bi­li­tat de llista única. Mas, amb unes enques­tes abso­lu­ta­ment en con­tra, pot tenir la temp­tació d'esti­rar la legis­la­tura amb un acord de pres­su­pos­tos amb el PSC. Els dies abans del 9-N, just quan es va tren­car el con­sens, es va veure clar que el par­ti­disme és el segon gran obs­ta­cle per acon­se­guir la inde­pendència. El pri­mer, obvi, és l'acti­tud bel·lige­rant, i lògica, de l'Estat espa­nyol. La força real del procés, la força del car­rer, s'haurà de fer sen­tir si algun dels pro­ta­go­nis­tes del procés deci­deix que el par­ti­disme està per sobre del país.