Opinió

L'espera catalana

Perquè nosaltres ja no esperem com viure millor a Espanya, sinó com viure millor al món com a país lliure

L'estultícia del govern espa­nyol trac­tant la situ­ació cata­lana i la seva inca­pa­ci­tat per anar més enllà de la nega­tiva a tot, tan­cant les por­tes de sor­tida pot fer obli­dar que, simultània­ment, el PP no sols no vol anar enda­vant, sinó que, clara­ment, ja fa temps que ens ha dut ben enrere. En són bons exem­ples l'incom­pli­ment d'una llei orgànica de l'Estat com l'addi­ci­o­nal 3a de l'Esta­tut, per­ta­nyent al bloc cons­ti­tu­ci­o­nal, rela­tiva a la inversió pública en infra­es­truc­tu­res; la regressió des­fer­mada en la política edu­ca­tiva, cul­tu­ral i lingüística del minis­tre Wert; la nega­tiva del minis­tre Mon­toro a nego­ciar un sis­tema de finançament més rao­na­ble per a una Cata­lu­nya que vul­gui que­dar-se a Espa­nya; el rebuig a qual­se­vol modi­fi­cació cons­ti­tu­ci­o­nal que per­meti una mica més d'aire per a res­pi­rar i la que­re­lla con­tra el pre­si­dent, la vice­pre­si­denta i la con­se­llera, per haver fet i permès, exac­ta­ment, allò que també vam fer i ens vam per­me­tre dos mili­ons llargs de cata­lans. O bé l'índex de toi­xesa de l'exe­cu­tiu espa­nyol s'ha enfi­lat fins als cims més abrup­tes –cir­cumstància no gens ban­de­ja­ble– o bé es tracta d'una sim­ple tècnica nego­ci­a­dora. És a dir, des del seu punt de vista, és qüestió de retro­ce­dir per tal que, si arri­bat el cas cal seure a taula i nego­ciar alguna cosa, sim­ple­ment tor­nant a la situ­ació ante­rior, refent el camí recu­lat, ja farà tot l'efecte que, en rea­li­tat, s'ha avançat, gràcies al fet que l'Estat, final­ment, ha cedit en algu­nes coses. Si així fos, la part cata­lana se suposa que també hau­ria de cedir i, si no ho fes, seria ella qui, davant l'opinió publica de dins i de fora, apa­rei­xe­ria com a immo­bi­lista. És a dir, roda el món i torna al Born. Res, tot igual com sem­pre i sense nove­tat al front, perquè res no es belluga, ni es bellu­garà. Sin­ce­ra­ment, no els faig tan sagaços, perquè històrica­ment sem­pre els ha pogut més l'estómac que el cer­vell, però millor no des­car­tar cap esce­nari.

Així les coses, què pot espe­rar Cata­lu­nya? Qui pot espe­rar? Quan? Cons­ta­tat el pa que s'hi dóna, a can PP, hi ha el PSOE, el par­tit de la retòrica fede­ra­lista que, quan ha gover­nat, i ho ha fet durant dècades, no ha fede­ra­lit­zat abso­lu­ta­ment res. Aquest ens remet a una futura modi­fi­cació del marc cons­ti­tu­ci­o­nal, sense arri­bar mai a pre­ci­sar-ne els detalls de canvi fede­ral real, més enllà de la fara­ma­lla pura­ment estètica i super­fi­cial sense tocar, però, el moll de l'os que seria la plu­ri­na­ci­o­na­li­tat de l'Estat amb totes les seves con­seqüències i, doncs, la ter­ri­to­ri­a­lit­zació veri­ta­ble del poder en tots els àmbits. Fins i tot en aquest cas, un canvi cons­ti­tu­ci­o­nal reque­ri­ria el con­curs del PP per a fer-lo segons els requi­sits legals que esta­bleix la mateixa Cons­ti­tució. Via morta, doncs, car­reró sense sor­tida, que l'únic que fa és retar­dar en el temps una decisió que, final­ment, aca­barà arri­bant. La via PSOE, la ter­cera via fede­ral de certa esquerra cata­lana, i la con­fe­de­ral de Duran Lleida, són impos­si­bles perquè no tenen a les Corts Espa­nyo­les la majo­ria sufi­ci­ent per a apro­var-les. I, ara, Pode­mos, és clar. Supo­sant-li els millors resul­tats i un xic més d'infor­mació sobre el seu pro­jecte, té el mateix pro­blema de base: es tracta d'una opció que neces­sita el con­curs d'altres per a obte­nir la majo­ria reque­rida per a una modi­fi­cació cons­ti­tu­ci­o­nal.

El procés que hem començat no s'atu­rarà, tot espe­rant que, un dia, en un futur inde­ter­mi­nat, algú deci­deixi unes altres regles del joc per a nosal­tres. Estem ja en una altra dimensió. El canvi en qüestió pot­ser poden plan­te­jar-se'l per al que quedi d'Espa­nya, un cop Cata­lu­nya ja no hi sigui. Perquè nosal­tres ja no espe­rem com viure millor a Espa­nya, sinó com viure millor al món com a país lliure. Ja no es tracta, doncs, que algú pensi que espe­rem que, d'ara enda­vant, ens gover­nin millor, perquè, jus­ta­ment, l'únic que espe­rem és que dei­xin de gover­nar-nos.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia