Màxima expectació

El pre­si­dent d'Esquerra Repu­bli­cana fa uns dies va fer pública la pro­posta del seu par­tit per a la pròxima legis­la­tura. Una legis­la­tura que ense­nya l'ore­lla. Afirma Oriol Jun­que­ras que Esquerra està per un govern de con­cen­tració, con­so­li­dar estruc­tu­res d'estat estratègiques –agència tri­butària, segu­re­tat social...–, un procés cons­ti­tu­ent i un referèndum per apro­var la Cons­ti­tució pro­po­sada. La pro­cla­mació for­mal de la inde­pendència queda en sus­pens, bus­cant l'opor­tu­ni­tat necessària. En les entre­vis­tes i les inter­ven­ci­ons que enca­dena aquests dies, Jun­que­ras insis­teix en la neces­si­tat de for­mar un govern que aple­gui les sen­si­bi­li­tats del doble sí. Per tant, queda clar que Esquerra no pre­veu per ara ni la con­veniència ni l'opor­tu­ni­tat d'inte­grar-se en una llista unitària encapçalada pel pre­si­dent Mas. En les pre­vi­si­ons dels repu­bli­cans queda un ser­rell pen­dent, que estan tre­nant en aquests moments els diri­gents del PSC del sec­tor dit sobi­ra­nista. S'inte­gra­ran Mont­ser­rat Tura, Marina Geli, Joan Ignasi Helena i tutti quanti, amb sigles i par­tit pro­pis, en l'opció que lide­rarà Oriol Jun­que­ras? El dia 25 és més que pre­vi­si­ble que Artur Mas faci una crida a la for­mació d'una gran llista inde­pen­den­tista. Sobre la taula hi ha tots els incon­ve­ni­ents i tots els avan­tat­ges d'aquesta invi­tació. Aguan­tarà Esquerra, com diria el gran Puyal, l'esco­mesa? L'expec­tació és total. En tot cas, la coin­cidència els fa forts i la riva­li­tat des­bo­cada els per­ju­dica. A tots. Cava­llers, conei­xe­ment!