Comparació

De manera que d'aquí uns dies
tin­drem el senyor Mari­ano Rajoy per aquí dis­po­sat a expli­car no se sap ben bé què. Si és per dir que ni pot ni vol refor­mar la Cons­ti­tució, que ni pot ni vol que els cata­lans expres­sin la seva opinió i que mar­xar d'Espa­nya és poc
menys que expo­sar-se a les set pla­gues d'Egipte –envi­a­des des de Madrid, és clar– ja es pot estal­viar el
viatge.

Pot­ser sí que Rajoy s'ha cre­gut allò que van repe­tint alguns: que els cata­lans que es van abs­te­nir el 9 de novem­bre eren antiin­de­pen­den­tis­tes i que, per tant, s'aixo­plu­ga­ven sota el parai­gua del PP. Si això fos cert, la seva for­mació no tin­dria la migrada presència que té al nos­tre Par­la­ment. Però vaja, somiar és gra­tis i no seré jo qui aba­ra­teixi el somni al senyor Rajoy.

El que m'interessa de debò, doncs, és quins són els argu­ments que pot expo­sar Rajoy, a banda dels de sem­pre –l'amenaça i la por– per convèncer els cata­lans que no mar­xem d'Espa­nya. Si jo fos opti­mista diria que el fet que Rajoy comenci a par­lar d'aquesta qüestió és, en rea­li­tat, l'inici de la cam­pa­nya d'Espa­nya en favor del no. És a dir, que som a prop d'una auto­rit­zació d'un altre referèndum con­sul­tiu sobre el que volem els cata­lans que sigui el nos­tre país en el futur. Si Rajoy fes aquest gest els seus se'l crus­pi­rien en l'avió de tor­nada a Madrid, de manera que no crec que aquesta sigui la intenció de l'il·lus­tre esta­dista. Ja ho diuen: un pes­si­mista és un opti­mista ben infor­mat.

Rajoy té al dar­rere la força i els recur­sos de l'Estat. I per tant, tor­narà a caure en allò que Miguel de Una­muno va cri­ti­car davant un selecte audi­tori de fran­quis­tes: “Ven­ceréis, pero no con­ven­ceréis.” Pot­ser a vostès els pot sem­blar una exa­ge­ració posar Rajoy en aquest con­text. Però si alguns del PP ens com­pa­ren amb els nazis, no veig per què jo no els puc com­pa­rar amb els fran­quis­tes. Règim que, per cert, crec que el PP encara no ha con­dem­nat.