Rajoy necessita el conflicte

Pre­pa­rem-nos. L'etapa final del procés serà con­flic­tiva, dura i amarga. Rajoy i els estra­te­gues del PP han deci­dit que el cas català és exac­ta­ment el que neces­si­ten per sal­var els mobles i tenir alguna opció de man­te­nir-se en el poder. La història en va plena, d'exem­ples de gover­nants que apro­fi­ten, atien o fins i tot creen un con­flicte per apro­fi­tar-se'n política­ment. Ho van inten­tar els mili­tars argen­tins amb les Mal­vi­nes i ho va apro­fi­tar Mar­ga­ret Thatc­her, el 1982. Un segle abans, quan el gene­ral Prim va ofe­rir el tron espa­nyol al príncep Car­les-Antoni de la casa Hohen­zo­llern, Bis­marck va arri­bar a can­viar la pun­tu­ació d'un tele­grama sobre l'afer, entre el rei de Prússia i ell mateix, per exal­tar els fran­ce­sos i fer que ini­ci­es­sin la guerra fran­co­prus­si­ana.

Rajoy no se'n surt en el pla econòmic i la cor­rupció està posant fi al seu crèdit polític. L'única carta per jugar és atiar el con­flicte i unir el naci­o­na­lisme espa­nyol de tots els colors en la bata­lla de Cata­lu­nya. L'única opor­tu­ni­tat de con­ser­var el poder és acon­se­guir i exhi­bir una der­rota defi­ni­tiva de Cata­lu­nya. Per això les que­re­lles. Per això Rajoy vindrà a Bar­ce­lona amb un bidó de ben­zina i sense cap intenció de reu­nir-se amb el pre­si­dent Mas. Pre­pa­rem-nos per a un con­flicte intens, però fem-ho amb la cer­tesa de tenir mol­tes pos­si­bi­li­tats d'èxit. Sor­to­sa­ment, en aquesta Europa del segle XXI, no hi ha lloc per a la violència o les solu­ci­ons mili­tars. Amb la democràcia a la mà, i amb tena­ci­tat, gua­nya­rem.