Avui en sabrem una mica més

L'era de les noves xafar­de­ries –perdó, tec­no­lo­gies– no per­met la dis­creció. Un diri­gent polític o social o veïnal sap que no és res si no supura infor­mació i debat. Cada dia. Cada hora. Cada minut. Si no fa volan­tins, ningú se'l mira. La dis­creció és un terme que cal con­sul­tar al dic­ci­o­nari. De paper. Als digi­tals no hi és. Per tant, mal­grat que el pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat ha vol­gut reser­var-se per a ell una part del que dirà aquesta tarda, les línies gene­rals de la seva pro­posta s'han enra­mat com l'oli. Avui en sabrem una mica més, però ja en sabem molt. Sabem, tot­hom ho sap, per exem­ple, que Artur Mas dema­narà obrir un pro­ce­di­ment polític extra­or­di­nari, una etapa en què els par­tits es reti­rin del pro­ta­go­nisme públic, que hau­ria de que­dar en mans, a parer de Mas, de diri­gents polítics sense sigles i de repre­sen­tants sig­ni­fi­cats de la soci­e­tat civil. Sabem també, perquè ho sap tot­hom, que el pre­si­dent traçarà les línies que defi­ni­ran la pròxima etapa d'allò que ell en diu “tran­sició naci­o­nal”. Una etapa cap a la inde­pendència en què les “estruc­tu­res d'Estat” es con­cre­ta­ran més enllà de la decla­ració genèrica. I també sabem, ai!, perquè ho sap tot­hom, que Esquerra Repu­bli­cana no accepta el plan­te­ja­ment d'una “llista de país”, que veu com “la llista del pre­si­dent”. La dis­crepància d'Esquerra s'ha fet més i més pal­pa­ble. I igual­ment hi ha Pode­mos, que puja i gua­nya enques­tes. També a Cata­lu­nya. Vivim i viu­rem temps con­vul­sos. Avui en sabrem una mica més, però no sabrem gran cosa.