Errors petits però demoníacs

gnoro qui va ser el pri­mer a dir que el dia­ble s'amaga en els detalls, però hau­ria pogut afe­gir que, pel que fa a les llengües, el detall de la pronúncia també pot ama­gar mali­fe­tes demoníaques. Així, he de reconèixer que no puc evi­tar de sen­tir una lleu esgar­ri­fança cada vegada que sento com algú, de parla cata­lana ori­en­tal, pro­nun­cia mala­ment cer­tes parau­les. Déu me'n guard de pre­ten­dre ser cap guardià de la pronúncia (jo mateix, en aquest camp, dec pecar cada dia) però, en certs casos, la incor­recció és mani­festa. Mani­festa però evi­ta­ble, i per això em sem­bla que val la pena fer-ho notar aquí. Vull par­lar, específica­ment, de parau­les aca­ba­des amb una e neu­tra que es meta­mor­fosa, en boca de molts, en e tan­cada, dita també e aguda. Són parau­les banals, com ara: base, classe, fase, frase, enorme, informe, catàstrofe i pro­ba­ble­ment algu­nes altres.

Molt sovint, doncs, sento pro­nun­ciar aques­tes parau­les amb una e tan­cada –la e d'amén, però sense l'accen­tu­ació tònica–. Veieu el que vull dir? “Avui no he anat a classe...” Dit d'una altra manera, es pro­nun­cien exac­ta­ment com es pro­nun­cien els seus equi­va­lents en espa­nyol. I no és una coin­cidència. La llen­gua veïna ha pene­trat tan lluny a l'inte­rior de les consciències que algu­nes parau­les, quan són idènti­ques (o gai­rebé idènti­ques com classe/clase o catàstrofe/catástrofe), ja es diuen direc­ta­ment en espa­nyol. És clar que aquesta pronúncia és per­fec­ta­ment nor­mal i legítima en català occi­den­tal i tant de bo es pogués demos­trar que aquesta evo­lució de la pronúncia a la part ori­en­tal de Cata­lu­nya és una influència vin­guda de Lleida, Tor­tosa o Cas­telló de la Plana. Es trac­ta­ria, en aquest cas, d'una influència interna a la llen­gua, per­fec­ta­ment natu­ral i admis­si­ble. Si fos així, però, aquesta pronúncia tan­cada de la vocal final també afec­ta­ria parau­les i noms que no són idèntics en espa­nyol, com ara mare, pare, lliure, arbre, Pere...

O sigui que m'atre­veixo a fer una crida perquè es res­ta­bleixi, entre els par­lants de català ori­en­tal, la neu­tra­li­tat de la e final a totes les parau­les de la llen­gua cata­lana, sense excepció. I, posats a pre­gar, que es pres­cin­deixi també de la pronúncia espa­nyola de parau­les o noms estran­gers, com per exem­ple You­tube. Es pot inten­tar pro­nun­ciar aquest nom en anglès més o menys cor­recte o tro­bar-li una pronúncia cata­lana, però en cap cas com si fos un nom mig anglès (you) i mig espa­nyol (tube). I així, tots ple­gats, faríem una mica menys pla­ent l'estada del dimoni lingüístic entre tots nosal­tres.

I