Notícia del País Valencià

És més que para­do­xal, trist, l'escàs interès que des­per­ten les notícies del País Valencià a Cata­lu­nya. Cal con­cre­tar la para­doxa: són molts els actes sobi­ra­nis­tes en ple procés cap a Ítaca en què, poc o molt, es rei­vin­di­quen els Països Cata­lans. Són molts els argu­ments que han anat escam­pant-se jus­ti­fi­cant l'exclusió de valen­ci­ans i bale­ars en aquest procés o fins i tot defi­nint un futur en què caldrà orde­nar-ne la ubi­cació defi­ni­tiva. I mal­grat això, és escassíssima la infor­mació que les Illes Bale­ars o el País Valencià acon­se­guei­xen fal­car en l'actu­a­li­tat vista des de Bar­ce­lona. Per això ha pas­sat tan des­a­per­ce­but l'intens debat que somou la coa­lició Com­promís, la força política més interes­sant i activa en el procés de subs­ti­tució del PP de l'hege­mo­nia política valen­ci­ana. Com­promís cele­bra –més que cele­brar, pateix– un període de primàries per a les elec­ci­ons a Corts Valen­ci­a­nes i muni­ci­pals. Primàries totals, perquè s'hi deci­deix la llista sen­cera i no només els can­di­dats. Totes les cos­tu­res de l'invent han amenaçat de tren­car-se amb les ten­si­ons enor­mes entre el Bloc Naci­o­na­lista Valencià, Ini­ci­a­tiva i els Verds-Equo, que inte­gren la coa­lició. Al final tot sem­bla haver-se sal­vat per la cam­pana. O per la ver­go­nya. Perquè, amb el PP ago­nit­zant, que una de les espe­ran­ces blan­ques de la rege­ne­ració política valen­ci­ana, la més com­pro­mesa amb el país, es tensi i es badi des­arma el més entu­si­asta. Això passa, i se'n sap ben poc Sénia amunt. Que sant Joan Fus­ter ens il·lumini!