Estalvi en la mínima expressió

No és d'estra­nyar que no creixi el nom­bre de partícips en plans de pen­si­ons ni del patri­moni inver­tit, tenint en compte la situ­ació de l'eco­no­mia domèstica de les famílies espa­nyo­les. D'una banda, la capa­ci­tat d'estalvi s'ha reduït a la mínima expressió i la pre­o­cu­pació ja no és el futur, que hau­ria d'espan­tar, sinó el pre­sent, que tam­poc no dóna per a gaire ale­gries. Tot i això, en l'hipotètic cas que aug­mentés la capa­ci­tat d'estalvi dels ciu­ta­dans i la seva pre­o­cu­pació per l'esde­ve­nir, el cert és que el pro­ducte encara pre­senta esculls impor­tants. Perquè mal­grat les des­gra­va­ci­ons que com­porta la seva con­trac­tació, la tri­bu­tació com a ren­di­ment del tre­ball que els aprima a l'hora del res­cat no els fa, fet i fet, tan atrac­tius.