58%

Bé, doncs ja ha pas­sat el dia 6 de desem­bre, aquest que està dedi­cat a com­me­mo­rar la Cons­ti­tució que s'ha con­ver­tit en excusa i pre­text per evi­tar allò que hi garan­teix, com és l'expressió democràtica d'un poble. No han parat de refre­gar-nos pels nas­sos que la Cons­ti­tució la van votar tots els espa­nyols i que a Cata­lu­nya encara hi va haver una apro­vació més ele­vada.

Anem a pams. L'entu­si­asme català el pot enten­dre qual­se­vol, fins i tot alguns cons­pi­cus colum­nis­tes del clan de la caverna. El nos­tre país havia vist tan anor­re­a­des les seves lli­ber­tats durant dècades que qual­se­vol text que pro­metés lli­ber­tat –i el retorn de Josep Tar­ra­de­llas feia pen­sar que les coses ani­rien per aquí– per força havia de rebre un aplau­di­ment col·lec­tiu.

I pel que fa a Espa­nya, lle­geixo alguns números. És cert que la Cons­ti­tució va ser apro­vada amb un 87% dels vots, però també que l'abs­tenció va ser del 33%. Em diuen que els vots posi­tius repre­sen­ta­ven el 58% del cens.

No està gens mala­ment, però tam­poc és un per­cen­tatge que per­meti eri­gir la Cons­ti­tució en un mur infran­que­ja­ble. Més encara perquè mol­tes per­so­nes que s'acos­ten a la rat­lla dels 60 anys no van votar-la perquè lla­vors no tenien l'edat legal que s'exi­gia.

La Cons­ti­tució va néixer del con­sens i del pacte, dos con­cep­tes que ara mateix van a la baixa a Madrid, on només s'estila el no. La Cons­ti­tució, com han dit experts magis­trats de Cata­lu­nya, empara el dret a deci­dir si es fa una inter­pre­tació gene­rosa i ajus­tada a dret. Ara bé: a Madrid –que aspira a mode­lar Espa­nya a la seva imatge– s'aposta per la inter­pre­tació res­tric­tiva i per la negació de la democràcia que tant diuen esti­mar. Tot perquè cre­uen que hi ha valors que estan per sobre de la Cons­ti­tució que tant enar­bo­ren, com ara el de la uni­tat d'Espa­nya.

I després encara surt aquell senyor que va subs­ti­tuir Alberto Ruiz-Gallardón a com­pa­rar-nos amb els fei­xis­tes.