Polítics independents

Es diu que per­so­nes inde­pen­dents de la soci­e­tat civil podrien incor­po­rar-se a les llis­tes si hi hagués un avançament elec­to­ral. És un fet que els par­tits es miren amb cau­tela. Hi ha més de tretze mil per­so­nes que viuen de la política a Cata­lu­nya, la majo­ria de les quals mili­ten en algun par­tit. No hi ha el cos­tum d'incloure inde­pen­dents, i l'experiència demos­tra que el fet no acaba de fun­ci­o­nar. És per recor­dar un exem­ple que fa anys va ésser explo­siu i va aca­bar mala­ment quan hi va haver el traspàs a la política del jutge Bal­ta­sar Garzón a les llis­tes del PSOE. El fet va crear un fort dal­ta­baix tant al par­tit de González com a la judi­ca­tura espa­nyola.

Van dei­xar un bon regust simbòlic els inde­pen­dents en la pri­mera etapa de la Tran­sició. Els par­tits polítics encara eren molt febles i després de la mort de Franco van tenir un escó simbòlic entra­nya­bles per­so­nat­ges com ara el poeta Rafael Alberti, Mau­rici Ser­ra­hima, Lluís Maria Xiri­nacs i tants d'altres que van ésser desig­nats sena­dors reials com a tes­ti­mo­nis de l'inici de la democràcia. Fins i tot i tenia escó com a inde­pen­dent Camilo José Cela, que abans d'asseure's va adver­tir que mai s'afi­li­a­ria a cap par­tit. L'escrip­tor va que­dar-se dor­mit en una sessió de la cam­bra alta i va ser reprès pel pre­si­dent: “Sr. Cela, vostè està dor­mit? No, senyor. No estic dor­mit. Només estic dor­mint.” “En tot cas no és el mateix?”, li va res­pon­dre el pre­si­dent. “No. Com tam­poc no és el mateix estar jodido que estar jodi­endo.” Fets anecdòtics com el del poeta Rafael Alberti, que pas­se­java sem­pre per Madrid amb un auri­cu­lar escol­tant la ràdio. Ho feia perquè volia assa­ben­tar-se amb rapi­desa en cas que hi hagués un cop d'estat i hagués de tor­nar a mar­xar a l'exili.

Seria tota una nove­tat que inde­pen­dents de totes les tendències anes­sin als par­la­ments. És curiós que n'hi ha molts que hi volen anar i fins i tot hi ha llis­tes d'espera. Mal­grat que, des de fa anys, s'ha con­so­li­dat l'ofici de polític, és difícil veure una com­bi­nació de vene­ra­bles polítics pro­fes­si­o­nals i de par­tit amb llis­tes de nota­bles inde­pen­dents que pro­ve­nen del món del tre­ball.