Tres tristes opcions

Com s'ha demos­trat en els dar­rers mesos, a Cata­lu­nya la política pot ser l'art de fer pos­si­ble allò que resulta impro­ba­ble. Hi va haver pre­gunta, data i con­sulta. Con­tra pronòstic i a con­trapèl. Superada la pri­mera fase, però, la segona ense­nya els ullals. I tot es fa més cos­ter. Ara ja no hi ha impro­ba­bles sinó pot­ser impos­si­bles. Artur Mas i Oriol Jun­que­ras sem­blen haver arri­bat a la con­clusió que les dues pro­pos­tes que han pre­sen­tat a l'opinió pública són com l'oli i l'aigua. Exclo­ents. Mal­grat tot, la pressió i, sobre­tot, la neces­si­tat, han donat pas a movi­ments dis­crets d'apro­xi­mació. A fora la il·lusió ha dei­xat pas a l'escep­ti­cisme. I a l'agror. Si Mas i Jun­que­ras no arri­ben a cap acord, les opci­ons ober­tes són tres. Tres tris­tes opci­ons. La pri­mera és con­vo­car elec­ci­ons amb llis­tes sepa­ra­des però sense con­ven­ci­ment. Sense el con­ven­ci­ment del pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat. Mal­grat tots els argu­ments d'Esquerra, no sem­bla una bona manera de gua­nyar con­vençuts i inde­ci­sos per a un ple­bis­cit. La segona opció con­sis­teix a allar­gar la legis­la­tura i espe­rar que plo­guin flors. Plou­ran figues pale­res. Afirma Andreu Mas-Colell que la Gene­ra­li­tat neces­sita en els pròxims pres­su­pos­tos 2.600 mili­ons d'euros addi­ci­o­nals de l'Estat. No els tindrà. Serà un any de reta­lla­des encara més esmo­la­des. Mala opció. La ter­cera, la pit­jor, és que Artur Mas no ho vegi clar, se'n cansi i se'n vagi a casa. Si la política a Cata­lu­nya ha estat l'art de fer pos­si­ble allò impro­ba­ble, ara cal un mira­cle.