Opinió

Sentit comú

Les paraules de Rajoy enforteixen arguments. Els catalans, en tenir seny, no volem estar amb qui menysprea, amenaça i espolia

Una de les carac­terísti­ques més nota­bles que ens atri­bu­ei­xen és el seny. És el que en la resta d'idi­o­mes del món en diríem sen­tit comú.

No ha estat dels tre­ba­lla­dors de tot arreu de Cata­lu­nya, la rauxa dels sin­di­cats, de les clas­ses mit­ja­nes, dels empre­sa­ris, dels estu­di­ants o dels mili­ons de per­so­nes que s'han afe­git al dret a deci­dir; el que ha fet pos­si­ble l'èxit únic de les con­vo­catòries de l'ANC i Òmnium Cul­tu­ral per mos­trar el desig de ser un nou Estat d'Europa, ha estat el seny. El sen­tit comú.

És rar d'un Regis­tra­dor de la pro­pi­e­tat com Mari­ano Rajoy, nét d'un dels redac­tors de l'esta­tut de Galícia del 1936, el del pro­jecte de Galeuzca, l'acord de con­vivència i actu­ació política de Galícia, Euzkadi i Cata­lu­nya en el període repu­blicà, que no regis­tri que seria de bojos, fora del sen­tit comú a què ell apel·la, assu­mir l'espoli con­ti­nuat de Cata­lu­nya, la per­se­cució de les seves fonts de riquesa per enviar-les a l'Estat que ens va a la con­tra o doble­gar-nos davant la contínua per­se­cució de la cul­tura i per­so­na­li­tat pròpia per donar via lliure a tot un entra­mat de poder cor­rupte com diuen totes totes les anàlisis més vari­a­des. Esta­tals i inter­na­ci­o­nals. Entre els estats amb més cor­rupció exis­tents.

En els papers dels comp­tes, els no des­truïts, dels diver­sos tre­so­rers del PP, el dar­rer és Bárce­nas, apa­rei­xen els noms d'Aznar i Rajoy. L'excusa dita per Rajoy “No se puede demos­trar” és la més evi­dent incul­pació, unida al fet cul­pa­ble d'esbor­rar totes les memòries dels ordi­na­dors abans que la poli­cia anés a reco­llir-los per fer la inves­ti­gació per­ti­nent. I ara, de postres, el cas de la supo­sada ignorància de la infanta Cris­tina, a més d'un acte mas­clista de dimen­si­ons colos­sals.

Quina diferència entre l'acte d'autoin­cul­pació de Pujol, en què ningú l'ha defen­sat, se li han tret tots els càrrecs i s'ha creat una comissió d'inves­ti­gació al Par­la­ment, del que han de veure per exem­ple a Anda­lu­sia, Cas­te­lla, les Illes, el País Valencià i Extre­ma­dura. Els extre­menys han de con­viure amb les pas­si­ons amo­ro­ses d'un Monago viat­ger a les Canàries per satis­fer el seu desig. Llàstima que sor­tis­sin més viat­ges que feina política, que el seu niu d'amor no fos un camí celes­tial, sinó, sem­bla, una via en què altres també tran­si­ta­ven. El PP, en lloc de cas­ti­gar-ho, fa el tots a l'una dar­rere l'apas­si­o­nat bom­ber de poc sen­tit comú i menys sen­tit d'estat. La seva ali­ada, Izqui­erda Unida, muda.

En la pun­xada cimera Ibe­ro­a­me­ri­cana a Mèxic, el PP intenta atreure als mexi­cans del PRI, cosins ger­mans de cor­rupció. Des de Tele­visa pro­ven de convèncer molta gent: no ho faran pas amb la majo­ria d'exi­li­ats cata­lans i espa­nyols ni amb els seus des­cen­dents. Aquests no beuen a galet, saben que els seus fami­li­ars no van ser forçats immi­grants a Mèxic com va dir Felip VI, sinó expul­sats a l'exili per por del tri­omf dels fran­quis­tes i el seu afany de ven­jança, revenja i botí de guerra.

Rajoy, el nét del polític galle­guista, falla. No és de sen­tit comú par­lar a Lla­ti­noamèrica més enllà de lli­gams cul­tu­rals, que hi són; ara bé, que no ras­quin massa en la memòria con­junta, ja que els recor­da­ran un dels més grans holo­causts de la història de la huma­ni­tat. L'infli­git pel Regne de Cas­te­lla quan amb l'excusa de la creu hi van cla­var i recla­var l'espasa. Al dar­rere de tot, impe­rava l'afany d'or, plata i el saqueig de la riquesa ameríndia.

El seny no el per­dem, mal­grat algu­nes decla­ra­ci­ons. Ni el Foment del Tre­ball Naci­o­nal, les Cam­bres de Comerç, la Pimec, la Cecot, La Caixa, el Banc de Saba­dell, Lara i un llarg etcètera, ni el 85% de la població cata­lana que vol deci­dir el seu futur. De poc sen­tit comú és amenaçar o insul­tar. Les parau­les de Rajoy enfor­tei­xen argu­ments. Els cata­lans, en tenir seny, no volem estar amb qui menys­prea, amenaça i espo­lia.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia