Servillo

Que Santa Llúcia ens la con­servi. Perquè a vega­des no sabem si les coses pas­sen del cert o les hem ima­gi­nat en un somni. Ni veient-les amb els nos­tres ulls podem deter­mi­nar si allò és veri­tat o men­tida. O a vega­des ni veient-les, ens les volem creure. Ho adap­tem al nos­tre desig. El desig d'esti­mar i de ser esti­mats. Maleïda neces­si­tat d'esti­mar, que escriu Mel­cior Comes a la seva fantàstica novel·la Hotel Indira. I la frus­tració repe­tida dels desit­jos és el que manté viva la demanda, apunta el líquid Bau­man. El desig, la men­tida, la veri­tat. Nietz­sche diu que “les veri­tats són il·lusi­ons que s'han obli­dat que ho són: metàfores que s'han tor­nat gas­ta­des, mone­des que han per­dut la seva imatge i que ara només comp­ten com a metall, però ja no com a mone­des”. Embasto aques­tes idees avui que les modis­tes i els rellot­gers fan festa al vol­tant de la seva patrona. I men­tre em refaig dels Ser­vi­llo, del Toni i el seu germà Peppe, que també fan dels ger­mans Alberto i Carlo Sapo­rito en aquesta festa inter­pre­ta­tiva que ha omplert el Tea­tre Lliure amb el text d'Edu­ardo di Filippo Le voci di den­tro, amb el Pic­colo de Milà i els Uniti de Nàpols. Els Sapo­rito tenen un negoci de llo­gar cadi­res de boga per actes soci­als, i et dei­xen cla­vat amb aquesta història que beu de Ionesco, Piran­de­llo i el tea­tre popu­lar. Sapo­rito denun­cia els seus veïns per un assas­si­nat que ha vist en som­nis. I això des­tapa les hipo­cre­sies, pors i sos­pi­tes de tots ple­gats. Els rumors i la fal­se­dat que Di Filippo estén per la pla­tea. I en la cons­trucció del per­so­natge, el mag­ne­tisme de Toni Ser­vi­llo s'ali­menta dels èxits cine­ma­togràfics La grande bellezza i Viva la libertà, que li han donat una fama recent, que el con­so­li­den com el gran actor euro­peu i que fan pere­gri­nar els espec­ta­dors fins al Lliure. Aquells que s'acos­ten per com­pro­var si Ser­vi­llo és de veri­tat o de men­tida. En aquest joc de ver­sem­blan­ces, de cons­trucció de rea­li­tats de somni que és el tea­tre. En el joc tea­tral que fem de la vida.