La sinceritat dels «progres»

A mi m'ha agra­dat molt aquest 11 de setem­bre. Més que res, perquè hi ha hagut poca hipo­cre­sia. En aquesta diada s'ha de des­ta­car la sin­ce­ri­tat dels pro­gres. El govern, que ja venia de fer-se el mort en el cas del referèndum d'Arenys de Munt, ha man­tin­gut el seu to tebi i ha tor­nat a pre­pa­rar una Diada fes­tiva, no fos cas que si es posa­ven rei­vin­di­ca­tius hagues­sin fet enfa­dar algú: unes actu­a­ci­ons al Parc de la Ciu­ta­de­lla, poca pompa, que estem en temps de crisi, i un ric­tus col·lec­tiu de seri­e­tat per repre­sen­tar res­pon­sa­bi­li­tat. De par­lar de cap on va el país, de si ja els està bé, de com estan aju­dant a con­so­li­dar aquest procés de sub­missió als desig­nis de Madrid... De tot això, res de res. Ja va dir el pre­si­dent Mon­ti­lla en el seu dis­curs qui­nes són les pri­o­ri­tats, que són unes pri­o­ri­tats molt pro­gres: llui­tar con­tra la crisi i fugir d'afers com el d'Arenys perquè no ser­vei­xen per res. Val més així que no pas que Mon­ti­lla hagués dit que la crisi és una con­jun­tura que els toca afron­tar però que en un dia com l'11 de setem­bre el que s'ha de fer és mar­car l'horitzó naci­o­nal de Cata­lu­nya. De fet, en temps de bonança econòmica també hi havia excusa, com ara, per ama­gar el cap sota l'ala. Els millors, però, han estat els d'ICV. Amb el boi­cot a la can­tant isra­e­li­ana Noa han el cim (o pot­ser no!). És igual que ella esti­gui per la pau a l'Ori­ent Mitjà i arreu, que es mani­festi públi­ca­ment per un acord entre isra­e­li­ans i pales­tins, que aquest estiu hagi actuat amb una can­tant pales­tina... El que importa als diri­gents eco­so­ci­a­lis­tes (els que van pro­tes­tar durant l'acte almenys van donar la cara) és que Noa té la naci­o­na­li­tat isra­e­li­ana. I el seu manual del pro­gre enrot­llat diu que la seva causa és la pales­tina. M'equi­voco, o aquests no eren els que de joves no eren ningú si no havien estat en un kib­buts? Això sí, les agres­si­ons de l'Estat als drets dels cata­lans no els fan ni fred ni calor. Els pro­gres del PSC i IVC tam­poc no devien anar ahir a Arenys de Munt, perquè el poble, ecs!, es va emple­nar de radi­cals seces­si­o­nis­tes. De fet, la repre­sen­tació de l'Estat amb una cin­quan­tena de falan­gis­tes ja va fer el fet. I tot i això, hi vam ser molts.