La via lenta

Miquel Iceta ha accep­tat que, si es fa una reforma de la Cons­ti­tució i, a Cata­lu­nya, surt que no en el referèndum, es faci una con­sulta sobre la inde­pendència de Cata­lu­nya. El titu­lar és d'entrada cri­da­ner i no deixa de ser un full de ruta amb opor­tu­ni­tat fede­ra­lista, d'altra banda ja pro­vada en aquesta història tan fati­gosa de les rela­ci­ons entre Cata­lu­nya i Espa­nya. El que passa és que, amb la Cons­ti­tució a la mà, el camí pro­po­sat per Iceta no és que sigui utòpic, perquè es podria dir el mateix dels de Mas i Jun­que­ras, però no és pre­ci­sa­ment curt. I ja admeto que un dels pro­ble­mes del procés inde­pen­den­tista és que no hem sabut expli­car ni la com­ple­xi­tat ni que això és llarg. Però repas­sem el pla Iceta amb la Cons­ti­tució i els temps elec­to­rals a la mà. Pri­mer calen unes elec­ci­ons, el 2016, en què gua­nyi el PSOE. Després, que el PP i Podem s'avin­guin a fer una reforma. Pac­tar-la. I que fins a dues ter­ce­res parts del Congrés i del Senat l'apro­vin. Després, la mateixa Cons­ti­tució mana que es dis­sol­guin les Corts. I, vist com costa arri­bar al poder, no sem­bla que el PSOE volgués fer-ho abans del que toca: el 2020. Per tant, hi haurà elec­ci­ons el novem­bre del 20. I les noves Corts que en sur­tin han de rati­fi­car la reforma, altre cop per dos terços, cosa que ens porta a començaments del 2021. Després, encara cal orga­nit­zar el referèndum de rati­fi­cació. I seria ales­ho­res, si una majo­ria de cata­lans diuen no a aquesta via, que Iceta creu que cal­dria plan­te­jar una llei de la clare­dat com la del Que­bec per tal de votar la inde­pendència. I, amb els resul­tats a la mà, cal­dria nego­ciar amb l'Estat, però no obli­gatòria­ment, la inde­pendència a par­tir del 2022. No es pot dir que Iceta no sigui un polític cohe­rent. Però la inde­pendència arri­barà abans segons la matemàtica de la història d'Ale­xan­dre Deu­lo­feu, el 2029, que per la via lenta d'Iceta, per molta majo­ria social que hi hagi.