La carpeta

La política és saber obrir sem­pre la car­peta cor­recta. Dime­cres, durant la pre­sen­tació dels pres­su­pos­tos de la Gene­ra­li­tat al ple del Par­la­ment, el con­se­ller d'Eco­no­mia i Conei­xe­ment, Andreu Mas-Colell, va expe­ri­men­tar uns segons de pànic davant el faris­tol dels ora­dors quan va des­co­brir que a les mans hi tenia –oberta i des­a­fi­a­dora– la car­peta equi­vo­cada. Sort que el con­se­ller se'n va ado­nar de seguida i es va afa­nyar a retor­nar la car­peta inso­lent al calaix del qual s'havia esca­pat; si no, ara mateix tindríem uns pres­su­pos­tos equi­vo­cats impul­sats per uns gover­nants equi­vo­cadíssims. Els de l'opo­sició –que no en per­do­nen ni una– tro­ben, però, que Cata­lu­nya sen­cera és una car­peta equi­vo­cada; que l'emergència social hau­ria de com­par­tir pro­ta­go­nisme amb les aspi­ra­ci­ons naci­o­nals, que la sani­tat i l'edu­cació, que sem­pre són les pri­me­res a rebre, hau­rien de ser en rea­li­tat les últi­mes a sal­tar de les pri­o­ri­tats gover­na­men­tals, i que els ciu­ta­dans més neces­si­tats no hau­rien de que­dar endreçats en un por­ta­fo­lis fins que passi el rigor de l'hivern.

No sabem què con­te­nia la car­peta que va fer la punyeta al con­se­ller. Tam­poc sabem com con­ti­nu­ava la frase que el seu cer­vell va començar a mor­mo­lar men­tre inten­tava refer-se del parany de la car­peta impre­vista. Només sabem que aquests que han estat deba­tuts al Par­la­ment de Cata­lu­nya tor­na­ran a ser els pres­su­pos­tos de les reta­lla­des, i que les esme­nes pre­sen­ta­des per l'opo­sició –algu­nes de les quals homo­lo­guen en matèria social els argu­ments de dre­tes i esquer­res– ani­ran a parar també al calaix, al cos­tat de les car­pe­tes cas­ti­ga­des.

Evi­dent­ment, Mas-Colell no és el pri­mer par­la­men­tari que enso­pega amb els papers, ni amb tota pro­ba­bi­li­tat tam­poc serà l'últim, per això és pos­si­ble que algun dia algú des­co­breixi que a l'arxiu d'aquest Par­la­ment –igual que al de tots els Par­la­ments del món– exis­teix, recòndit inex­plo­rat, a recer de mira­des tra­pas­se­res, el cemen­tiri de les car­pe­tes equi­vo­ca­des. Vés a saber si les que con­te­nien les deci­si­ons més encer­ta­des.