Encara els necessitem

En les dar­re­res set­ma­nes havia que­dat més que clar que Artur Mas i Oriol Jun­que­ras eren incapaços de posar-se d'acord en la fórmula màgica que havia de per­me­tre al pri­mer con­vo­car elec­ci­ons vol­gu­da­ment ple­bis­citàries. Tot han estat vol­tes de sènia. Deba­des. I des­qua­li­fi­ca­ci­ons i retrets entre la tropa de la lli­ber­tat. El cata­la­nisme –ara inde­pen­den­tista en bloc– és així, senyora. No hi ha mans ni manera. L'agror s'havia escam­pat per les xar­xes i els vescs soci­als. Aquest és un país on tot­hom dóna lliçons de patri­o­tisme als altres. I on els que tra­uen més pit no volen ni sumar ni convèncer, sinó vèncer. Però, de tant en tant, enmig de la cen­dra rabi­osa, una espurna torna a encen­dre la flama que enre­tira les altres vísce­res i atia el cor. Va pas­sar, per dar­rera vegada, quan el govern de Rajoy va dei­xar de con­si­de­rar la segona con­sulta del 9-N “una boti­far­rada”. Quan l'Estat es va irri­tar i es va acti­var, es van aca­bar els enfron­ta­ments, les des­con­fi­an­ces i les dis­crepàncies. I allà va anar a votar tot­hom. Perquè tot­hom va con­si­de­rar útil allò que l'Estat havia decre­tat insur­recte. Això mateix pot pas­sar ara. El Tri­bu­nal Supe­rior de Justícia de Cata­lu­nya ha deci­dit accep­tar a tràmit les que­re­lles que la fis­ca­lia i la fidel infan­te­ria han pre­sen­tat con­tra Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau. Pot­ser ara s'aca­barà el fel ser­vit a raig i els qui ho han de fer recu­pe­ra­ran el cri­teri de la uni­tat. Lloat sigui l'ene­mic que fa que els amics dei­xin d'esto­ma­car-se! Encara els neces­si­tem.