Opinió

Crèdit solvent

Un banc que no accepta un risc no és un banc, sinó algú que canvia cromos

La recu­pe­ració econòmica no arri­barà men­tre hi hagi res­tricció cre­ditícia, o sigui, fins que els bancs no aten­guin i con­ce­dei­xin crèdit amb nor­ma­li­tat a la cli­en­tela. La pre­gunta és obvia: s'ha aca­bat la res­tricció cre­ditícia? Han obert l'aixeta, els bancs?

La res­posta ofi­cial i que arriba dels matei­xos bancs és que estan dis­po­sats a aten­dre el que ano­me­nen crèdit sol­vent. I que­den tan amples. El que no donen i tot­hom ho pot enten­dre és crèdit a insol­vents, a per­so­nes o empre­ses que no tenen solvència. La rea­li­tat no és tan sen­zi­lla.

Què és un crèdit sol­vent? Posaré un exem­ple que és una cari­ca­tura, però no gaire lluny de la rea­li­tat. Si demana un crèdit de 10 mili­ons d'euros per a crear una granja d'ele­fants a la Cer­da­nya, amb l'objec­tiu d'apro­fi­tar l'ivori dels ullals, i deixa en garan­tia un dipòsit de 10 mili­ons, aquest és un crèdit sol­vent, ja que si no es paga el crèdit al seu ven­ci­ment, els bancs recu­pe­ren imme­di­a­ta­ment el seu import, fent el càrrec al dipòsit. No és cap bes­ti­esa. A mi, un banc amb la seu a Bil­bao em va exi­gir un dipòsit en garan­tia del 100% del crèdit que ells em farien per a pagar el resul­tat d'una ins­pecció d'Hisenda, i em va negar una garan­tia hipo­tecària del nos­tre pis, que cobria sobra­da­ment el crèdit. Ho vaig expli­car en aquest diari.

Què és un crèdit a insol­vents? Torno a la cari­ca­tura. Si vostè es diu Bill Gates i demana un crèdit de 100.000 euros per a un sis­tema informàtic, al qual ha bate­jat amb el nom de Micro­soft, però es pre­senta al banc amb una sabata i una espar­de­nya i explica que és un noi apli­cat de 25 anys, que no té padrins, li diran, amb més o menys cor­recció, que no tenen temps per aten­dre'l, perquè el de la granja d'ele­fants està espe­rant ser rebut i és una per­sona que mereix més con­si­de­ració, ja que té un dipòsit de 10 mili­ons.

En el crèdit a la granja d'ele­fants, el risc és zero i les des­pe­ses de tra­mi­tació són nul·les, però els diners ani­ran a parar a finançar un pro­jecte que és una bes­ti­esa. En el segon cas la con­cessió o dene­gació del crèdit ha d'anar pre­ce­dida per un exa­men seriós del pro­jecte, que vol dir cre­ació de des­pe­ses. Des del punt de vista del banc i del seu compte de resul­tats, resulta més interes­sant el pri­mer que no pas el segon. Des del punt de vista social el pri­mer crèdit és segur però estúpid, men­tre que el segon gene­rarà molt de negoci i ocu­pació a mit­jan ter­mini si con­ce­dei­xen el crèdit i el pro­jecte tira enda­vant.

El que dife­ren­cia un banc amb res­pon­sa­bi­li­tat social d'un que no en té és pre­ci­sa­ment la manera com es com­porta quan estu­dia una petició de crèdit. Un crèdit sol­vent és el que inclou un risc per al banc, reduït per la bon­dat econòmica de l'apli­cació d'aquells recur­sos. Un banc que no accepta un risc no és una enti­tat finan­cera sinó una per­sona jurídica que can­via cro­mos.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia