“Et mataré”

Dis­sabte pas­sat, tres joves (dos majors d'edat i un menor) van sal­tar les bar­re­res de l'estació de Sants per no pagar el bit­llet. Un vigi­lant de segu­re­tat pri­vada i dos mos­sos de paisà els van per­se­guir fins que van arri­bar a l'andana. Allà, els joves van reac­ci­o­nar de manera vio­lenta i van començar a bara­llar-se amb poli­cies i vigi­lant. Un d'ells va empènyer el vigi­lant de segu­re­tat pri­vada, que va que­dar estès a terra amb les cames pen­jant a les vies, on hi havia un tren atu­rat a punt de repren­dre la marxa. El jove li va dir: “Et mataré, vigi­lant de merda”, i també: “Mor, nan cabró, mor.” Els mos­sos van acon­se­guir dete­nir-los tots tres però just ahir el jutge de guàrdia els va dei­xar en lli­ber­tat. Amb càrrecs, sí, però en lli­ber­tat. En aquest punt cal recor­dar que al jove que va empènyer el vigi­lant li impu­ten, entre altres, el delicte d'homi­cidi en grau de temp­ta­tiva. Però està en lli­ber­tat.

Els últims mesos i set­ma­nes tots ple­gats ens hem escan­da­lit­zat, i amb raó, per lli­ber­tats con­di­ci­o­nals de vips diver­sos. Però hi ha una part menys gla­mu­rosa de les deci­si­ons judi­ci­als que tam­poc s'acaba d'enten­dre. I no cal res­pon­sa­bi­lit­zar en exclu­siva el jutge de guàrdia sobre aquesta decisió: pos­si­ble­ment està apli­cant uns cri­te­ris legals sobre quan i com cal empre­so­nar una per­sona. Però és lògic pre­gun­tar-se què més ha de pas­sar per jus­ti­fi­car posar en presó pre­ven­tiva una per­sona que ha inten­tat matar-ne una altra empe­nyent-la a la via. Pro­gre dis­clai­mer: abans de pen­sar que aquesta és una opinió de dre­tes, para't a pen­sar què esta­ries pen­sant si els papers s'hagues­sin inver­tit. La presó té una fina­li­tat reha­bi­li­ta­dora, és cert, però també pretén evi­tar la repe­tició del delicte. L'home està lliure i el vigi­lant ha tor­nat a la feina. Qui pot asse­gu­rar que no ho tor­narà a fer?