Sense nord

El ter­ro­risme que uti­litza l'islam com a pre­text és un pro­blema greu que no es pot abor­dar amb els qua­tre tòpics de sem­pre, els d'una i altra banda. Al prin­cipi se'ns va dir: “El ter­ro­risme és el resul­tat de la injustícia i el sub­desen­vo­lu­pa­ment. Inver­tim en el futur d'aquesta gent perquè no tin­guin motius per atemp­tar.”

Després es va veure que els pri­mers ter­ro­ris­tes d'Al-Qaida eren per­so­nes benes­tants, amb for­mació uni­ver­sitària, que no havien de patir pel seu futur. Els seus motius eren uns altres. Els matei­xos que els de les noves gene­ra­ci­ons de ter­ro­ris­tes. Molts són joves nas­cuts en la soci­e­tat occi­den­tal, amb con­tacte directe amb els seus valors. Tal és el cas dels dos que van assas­si­nar dotze per­so­nes dime­cres a París: deu peri­o­dis­tes de la revista satírica Char­lie Hebdo i dos poli­cies. Ara se'ns diu: “La culpa és vos­tra, perquè no heu sabut inte­grar-los.” Poc es pot fer per inte­grar aquells que no volen inte­grar-se.

Cert: als joves ter­ro­ris­tes no els agra­den els nos­tres valors –com en gene­ral passa amb els joves de qual­se­vol soci­e­tat–, però tam­poc els de les seves soci­e­tats d'ori­gen, molt més con­ser­va­do­res que no pas la nos­tra. Avor­rits de tot i sense nord, perquè les seves soci­e­tats tra­di­ci­o­nals també s'estan col·lap­sant, aquests joves es radi­ca­lit­zen. Són expul­sats de les mes­qui­tes, si és que algun cop hi han anat, i s'aïllen. Encara es tor­nen més radi­cals, en un procés sec­tari de manual.

Lla­vors, de cop, cre­uen que poden fer alguna acció trans­cen­den­tal i con­ver­tir-se en uns herois dig­nes d'admi­ració. Aquesta acció no és altra que assas­si­nar per­so­nes inno­cents per ven­jar una supo­sada injúria o per alli­be­rar un poble al qual mai s'han moles­tat a pre­gun­tar la seva opinió.

Ara són els peons d'una lluita a mort entre els dos radi­ca­lis­mes, el d'Al-Qaida i el de l'ano­me­nat Estat Islàmic, a veure qui es queda els dòlars.