El procés en un SMS

Oriol Jun­que­ras no va poder lle­gir l'SMS en què Artur Mas li deia de tot perquè era massa llarg i el mòbil no l'hi obria... Aquell va ser l'ins­tant de més baix nivell de la política cata­lana de les últi­mes dècades. Dos líders que tenen a les seves mans la decisió més impor­tant des del 1714 no acon­se­guei­xen comu­ni­car-se tot i que –supo­sa­da­ment– man­te­nen ober­tes unes nego­ci­a­ci­ons intensíssi­mes des de fa mesos. Som al pou. Ens hi han ficat ells.

El fet és que la con­fiança, quan es trenca, sem­pre és difícil de recu­pe­rar. Però en política encara ho és més, així que tot indica que caldrà anar a unes elec­ci­ons de con­fron­tació per deter­mi­nar quin és el lide­ratge que ha de por­tar aquest país a la con­for­mació d'un estat inde­pen­dent. De fet, el pro­blema bàsic és que fa temps que les enques­tes reflec­tei­xen que ERC podria superar CiU en unes elec­ci­ons al Par­la­ment i, a més, aquesta pre­visió ja es va mate­ri­a­lit­zar en les elec­ci­ons euro­pees de l'any pas­sat. Ja sé que no és això el que demana la base social del sobi­ra­nisme, ni tam­poc les enti­tats cíviques com l'ANC, Òmnium Cul­tu­ral i l'AMI, però és que, sense elec­ci­ons, aques­tes enti­tats també aca­ba­ran inte­ri­o­rit­zant una bata­lla política que només es pot resol­dre votant. Era millor Mas i Jun­que­ras, però aca­barà essent o Mas o Jun­que­ras.

I arri­bats en aquest punt, qui té la res­pon­sa­bi­li­tat és el pre­si­dent. De la mateixa manera que va fer el 9-N, Artur Mas ha de pren­dre deci­si­ons i anun­ciar quin serà el calen­dari elec­to­ral, encara que no hi hagi un acord previ amb ERC. Pas­sa­des les elec­ci­ons al Par­la­ment haurà que­dat clar qui assu­meix el lide­ratge del procés. Tot això amb només una con­dició: el per­de­dor s'hau­ria de com­pro­me­tre davant la soci­e­tat a no entor­pir un procés que ha que­dat fre­nat just abans d'entrar en la fase deci­siva. Ja n'hi ha prou.