Una estelada a la manera quebequesa

ls que­be­que­sos estan per­ple­xos. Els que­be­que­sos inde­pen­den­tis­tes. Després del fracàs del segon referèndum sobre la inde­pendència del Que­bec, el 1995, els sobi­ra­nis­tes pen­sa­ven que no tri­ga­rien gaire a orga­nit­zar-ne un ter­cer, el qual seria vic­toriós. Vint anys més tard, res no sem­bla més allu­nyat de l'agenda política que­be­quesa que aquest ter­cer referèndum. La inde­pendència d'aquest país que amb tanta evidència forma una soci­e­tat pecu­liar, dife­rent del Canadà, ni s'albira ni es pres­sent. I els inde­pen­den­tis­tes, el nucli dur dels quals cons­ti­tu­eix si fa no fa el terç de l'elec­to­rat, cer­quen arreu com reac­ti­var la idea de lli­ber­tat. Entre les pis­tes evo­ca­des per mili­tants, comença a fer-se lloc la pos­si­bi­li­tat de dis­po­sar d'una ban­dera naci­o­nal que sigui clara­ment inde­pen­den­tista. Que, al cos­tat de la ban­dera de la nació, pugui one­jar-hi una altra que indi­qui el pro­jecte polític sobi­ra­nista. Us sona? Han vin­gut a pes­car la idea a Cata­lu­nya.

La ban­dera del Que­bec és, de fet, molt recent. Va esde­ve­nir ofi­cial el 1948 després d'haver estat cre­ada, en la seva pri­mera forma, el 1902 per un capellà, Elphège Fili­a­trault, més com a ense­nya reli­gi­osa que com a ban­dera naci­o­nal. Fins lla­vors, el Que­bec havia vist des­fi­lar dife­rents tipus d'emble­mes, gai­rebé tots com a vari­a­ci­ons de la ban­dera reial fran­cesa o de la Union Jack britànica. Ano­me­nada fleur­de­lisé, la ban­dera actual del Que­bec té un fons blau divi­dit en qua­tre rec­tan­gles per una creu blanca, amb una flor de lis al cen­tre de cada rec­tan­gle. El 2008, per cele­brar els sei­xanta anys de la seva adopció ofi­cial, un col·lec­tiu de mili­tants, Iden­tité Québecoise, va pro­po­sar-ne una vari­ant sim­pli­fi­cada, bate­jada com a unilys. Un fons blau amb una única flor de lis blanca. La moti­vació prin­ci­pal d'aquesta pro­posta de canvi era d'esbor­rar “la imatge d'un Que­bec divi­dit” sug­ge­rida pels qua­tre rec­tan­gles i de donar-li més impacte visual i, per tant, una capa­ci­tat de comu­ni­cació i d'atracció més eficaç. Les ban­de­res de referència eren les que, segons els con­ce­be­dors de l'unilys, tenien més força i clare­dat: les de Suïssa, el Japó i el Canadà. També es per­me­tien esbor­rar la creu, clara referència al cato­li­cisme històric del país, en con­tra­po­sició al pro­tes­tan­tisme cana­denc.

Avui, doncs, alguns mili­tants inde­pen­den­tis­tes que­be­que­sos, ins­pi­rats per la idea cata­lana de trans­ver­sa­li­tat i de base social diversa, han deci­dit pro­po­sar i començar a usar l'unilys com a ban­dera ober­ta­ment inde­pen­den­tista. La fleur­de­lisé, com la senyera, és la ban­dera de la nació, la que one­jarà a les Naci­ons Uni­des quan hagi arri­bat la inde­pendència, i l'unilys, com l'este­lada, és la ban­dera d'un com­bat pacífic, d'un ideal de futur com­par­tit. Una ban­dera que ha de ser capaç d'atreure elec­tors més enllà del sòcol iden­ti­tari. Aquesta és una qüestió pri­mor­dial al Que­bec, on el noranta per cent dels no francòfons s'opo­sen a la inde­pendència. És clar que a Cata­lu­nya aquesta qüestió tam­poc no és menor.

E