Les municipals: on comença tot

Estem a qua­tre mesos de les elec­ci­ons muni­ci­pals, les que més s'acos­ten al con­cepte de democràcia, ja que ens per­me­ten votar per­so­nes pro­pe­res, de les quals podem conèixer l'evo­lució política, la tra­jectòria per­so­nal i la capa­ci­tat de com­promís. Alguna altra vegada he escrit que hau­ria de ser pràcti­ca­ment obli­ga­tori que tots haguéssim de pas­sar una tem­po­rada per la política muni­ci­pal, ja que és als ajun­ta­ments on es deci­dei­xen els assump­tes que ens afec­ten més direc­ta­ment i on podem aju­dar a trans­for­mar l'entorn més imme­diat. La majo­ria ens resis­tim al com­promís amb un par­tit o for­mació de caire polític i, en canvi, és fàcil que cri­ti­quem o ens quei­xem de la gestió muni­ci­pal, quan tam­poc fem res per millo­rar-la. Ara que tant es parla de cor­rupció, vin­dico els polítics locals i les per­so­nes que tre­ba­llen per millo­rar el seu poble sense espe­rar-ne gaire res a canvi. És ine­vi­ta­ble que entre­mig s'hi hagin colat els opor­tu­nis­tes i els arri­bis­tes, però la política muni­ci­pal és l'opció més honesta d'enten­dre la política.

Des del 2011 han pas­sat mol­tes coses en l'àmbit gene­ral, i en el local han estat anys de con­tenció per con­tra­res­tar els efec­tes de la crisi i les difi­cul­tats per fer inver­si­ons. S'ha de dir que els anys de vaques fla­ques, han arri­bat quan les neces­si­tats bàsiques esta­ven cober­tes i la majo­ria d'equi­pa­ments fun­ci­o­nen, tot i que la regressió s'està patint sobre­tot en temes de ser­veis soci­als. Mirant les opci­ons dels par­tits tra­di­ci­o­nals, els dos inte­grants de la coa­lició de CiU retor­nen a les bara­lles per mar­car per­fil i ja s'anun­cien can­di­da­tu­res sepa­ra­des en alguns pobles; el PSC tindrà tre­balls en molts muni­ci­pis per for­mar llis­tes amb cara i ulls; pel que fa a ERC, s'han esvaït les espe­ran­ces d'esde­ve­nir el par­tit més votat; men­tre que ICV, que farà coa­lició a Bar­ce­lona amb Podem, Gua­nyem i Procés Cons­ti­tu­ent, s'ha de veure quina fórmula troba per pre­sen­tar-se en altres pobla­ci­ons; i la CUP, que ha asso­lit una madu­resa política nota­ble, haurà d'afron­tar l'efecte tsu­nami de Podem, tot i l'exer­cici de coherència de David Fernàndez a no aspi­rar a una segona elecció al Par­la­ment, i davant els afanys de Pablo Igle­sias que, des que va ser esco­llit euro­di­pu­tat, no ha parat de fer cam­pa­nya per esde­ve­nir una alter­na­tiva de poder.