‘Je suis Shaima'

No ha estat ni de bon tros tan famós com el “Je suis Char­lie Hebdo”. El cas de Shaima Sab­bagh, assas­si­nada per la poli­cia egípcia quan es dis­po­sava a fer una ofrena flo­ral a la plaça Tah­rir per com­me­mo­rar el quart ani­ver­sari de la revo­lució, no ha estat tren­ding topic mun­dial. La jove acti­vista d'esquer­res, de 32 anys i mare d'un nen de cinc, és una nova màrtir de la revo­lució i un exem­ple que l'exèrcit i la poli­cia con­ti­nuen tenint el mateix poder i la mateixa impu­ni­tat que en els temps de Hosni Mubàrak. Després dels anys d'ines­ta­bi­li­tat postre­vo­lu­ci­o­na­ris, Egipte va triar majo­ritària­ment tor­nar a l'statu quo i sem­bla que no hi ha cabuda, tris­ta­ment, per a joves tímida­ment revo­lu­cionàries.