Aixecar el país

Gràcies a la for­tuna, o més exac­ta­ment gràcies a la història, ens podem sen­tir legítima­ment orgu­llo­sos de mol­tes expres­si­ons del nos­tre actiu naci­o­nal. Algu­nes d'aques­tes rea­li­tats, mate­ri­als o imma­te­ri­als, han sigut reco­ne­gu­des com a patri­moni de la huma­ni­tat, així que en com­par­tim l'orgull amb els nos­tres con­ciu­ta­dans del món.

Ara, quan ens dis­po­sem a posar el color català als mapes, ens agrada més que mai insis­tir i valo­rar la nos­tra apor­tació al patri­moni cul­tu­ral uni­ver­sal. I entre les “mera­ve­lles cata­la­nes” hi ocupa un lloc des­ta­cat el feno­men dels cas­tells.

La cons­trucció de tor­res huma­nes és un feno­men perquè incor­pora carac­terísti­ques molt diver­ses: un fet cul­tu­ral o una tra­dició que ha per­du­rat, una mos­tra de cul­tura popu­lar, una eina de cohesió social (les colles són un punt de tro­bada de per­so­nes de tota mena d'edats, orígens o ide­o­lo­gies), obres d'art efímer que com­bi­nen força i equi­li­bri o, sobre­tot, una demos­tració que els som­nis són pos­si­bles (que els humans som capaços de les rea­lit­za­ci­ons més sor­pre­nents que ningú pugui mai ima­gi­nar).

Aquest preàmbul ve a tomb de la IX Nit de Cas­tells, con­vo­cada per la revista Cas­tells i l'Ajun­ta­ment de Valls. Una cele­bració que, aple­gant colles que sovint man­te­nen una forta com­petència la resta de l'any, cele­bra i reflec­teix que la col·labo­ració és més forta que la riva­li­tat. La festa inclou una gran vari­e­tat de pre­mis, perquè hi ha molts i diver­sos motius per agrair a per­so­nes i enti­tats –direc­ta­ment o indi­rec­ta­ment lli­ga­des al fet cas­te­ller– tot el que han fet durant la tem­po­rada.

No cal dir que el més impor­tant de la nit és el record de les pro­e­ses acon­se­gui­des; colles que pugen de cate­go­ria o d'altres que han aixe­cat i des­car­re­gat un cas­tell extra­or­di­nari ho cele­bren al cos­tat d'aquells que els han aju­dat o hem admi­rat d'una manera o altra. Òmnium Cul­tu­ral ha tin­gut la joia de rebre el premi Ambai­xa­dor Cas­tells, ator­gat en reco­nei­xe­ment a l'espe­cial jor­nada cas­te­llera “Cata­lans want to vote - Human towers for demo­cracy” del pas­sat 8 de juny.

Una acció d'inter­na­ci­o­na­lit­zació que va ser­vir per mos­trar una de les millors rea­li­tats de Cata­lu­nya a vuit capi­tals euro­pees i una cin­quan­tena de muni­ci­pis cata­lans. Aixe­cant cas­tells vam afir­mar la nos­tra volun­tat de fer una apor­tació a la diver­si­tat cul­tu­ral d'Europa i del món. I vam expli­car que, perquè això sigui ple­na­ment pos­si­ble, ens cal poder deci­dir el nos­tre futur imme­diat, votar de quina manera ens rela­ci­o­nem amb les ins­ti­tu­ci­ons polítiques espa­nyo­les.

Una jor­nada cas­te­llera que va comp­tar amb més de 5.000 cas­te­llers adhe­rits sota un sol clam: els cata­lans volem votar, tal com deien les ban­de­ro­les exhi­bi­des per les enxa­ne­tes.

La ini­ci­a­tiva, que va començar com una idea boja, com un somni que no es podria fer rea­li­tat, va ser pos­si­ble gràcies a la bona entesa amb la Coor­di­na­dora de Colles Cas­te­lle­res de Cata­lu­nya. Ells ens van expli­car que de coses impos­si­bles n'hi ha molt poques, quan es té una volun­tat ferma i l'objec­tiu com­pensa tots els esforços. De manera que, gràcies als cas­te­llers, vet aquí que a Òmnium ens vàrem deci­dir a empren­dre una acti­vi­tat “de gamma extra”.

Al cos­tat dels cas­te­llers hem après la importància del tre­ball en equip o de la dis­ci­plina i el res­pecte al cap de colla, que indica a cadascú quin és el seu lloc. Ells ens han mos­trat que tan impor­tant com pujar és saber bai­xar o caure –si és el cas– sense fer-se mal.

Ens hem pro­po­sat apli­car les lliçons dels cas­te­llers al moment polític que vivim. Volem votar i vota­rem. Ara sabem que després d'un cas­tell caldrà fer-ne un altre i encara un altre. Ara mateix tenim un temps preciós per entre­nar-nos, per fer pinya i acon­se­guir que, tots junts, aixe­quem un resul­tat indis­cu­ti­ble el pro­per 27 de setem­bre.