Autoritarisme

El 2 de febrer pas­sat la mar­mota Phil de Punx­su­taw­ney –immor­ta­lit­zada en la genial pel·lícula Atra­pat en el temps– va sor­tir del cau i va anun­ciar que l'hivern dura­ria sis set­ma­nes més. Aquesta és l'expli­cació més científica que tenim per enten­dre la hiber­nació gene­ral (política, mediàtica i ciu­ta­dana) davant de l'alar­mant regressió democràtica que està expe­ri­men­tant Espa­nya. Ens hem empas­sat la llei mor­dassa. El jutge Vidal, cul­pa­ble d'haver pen­sat, està a punt de ser apar­tat de la car­rera judi­cial. Men­tres­tant PP i PSOE for­men una falange que no només rein­tro­du­eix la cadena perpètua, sinó que rede­fi­neix i amplia el con­cepte de ter­ro­risme. Si “sub­ver­tir l'ordre cons­ti­tu­ci­o­nal” és cons­ti­tu­tiu de ter­ro­risme estem, més que davant d'un pacte anti­gi­ha­dista, davant d'un intent cosmètic de pre­sen­tar com a defensa de la llei el que, en veri­tat, no serà res més que una repressió duríssima con­tra l'inde­pen­den­tisme.

Els diver­sos poders de l'Estat han apos­tat per l'auto­ri­ta­risme i han deses­ti­mat l'auto­ri­tat que dóna la pul­cri­tud democràtica. En una cal­cu­lada mani­o­bra d'ame­na­ces, fil­tra­ci­ons, difa­ma­ci­ons (sobre Mas, Trias...) i rao­na­bles sos­pi­tes de movi­ments arbi­tra­ris del poder judi­cial, s'ha des­truït la con­fiança en l'estat de dret. Del tot. El ciu­tadà no dis­posa de cap mesura ni con­trast per saber real­ment què sig­ni­fica el cas Pujol, la impu­tació del FC Bar­ce­lona o la pressió fis­cal a Messi. Ni pot saber si aquests casos tenen altres homòlegs invi­si­bi­lit­zats per la cor­tina del poder. Dilluns vinent, men­tre les Alícies i els del cas Cas­tor i els dels ERO d'Anda­lu­sia i els de les tar­ge­tes black i els que cobra­ven en sobres con­ti­nuen tran­si­tant flui­da­ment, Artur Mas s'asseurà davant d'una comissió anti­frau. No és equi­ta­tiu. En aquest estat de l'Estat no hi ha clare­dat ni garan­ties democràtiques. I enmig d'aquest remolí resulta impos­si­ble esta­blir diferències entre la cor­rupció i la gestió política de la cor­rupció. Caldrà explo­rar si aquesta gestió política de la cor­rupció no és, en ella mateixa, una nova forma de cor­rupció.