De set en set
Estrella
De tot el que els darrers dies ha dit Santi Vidal hauria de prevaldre allò de “el que espero és arribar al dia de la independència de Catalunya exercint de jutge”. És el millor que podria passar, per ell i pel país, quan una persona vocacionalment dedicada a la judicatura i amb capacitat d'entendre l'entorn polític i
social fes del seu exercici professional una normalitat acceptada per propis i estranys. Però, ara i aquí, la normalitat és una entelèquia, sotmesos a una batedora que esmicola les bones intencions
i produeix un canvi constant en tot el conjunt.
En el territori de la confusió, Santi Vidal ha entrat en un camp minat, on és difícil salvar la pell, quan l'adversari esdevé enemic i el joc brut val per sotmetre qui surt de l'escena prefixada pels guanyadors de velles cruentes batalles, establertes pels drets de conquesta. I, segur, formem part d'un país vençut, tot i ser-ho per la força i no pas per les idees. Per això, la solidaritat amb el jutge Vidal és absoluta, perquè ara toca, i sense fissures.
Fer un exercici sobre el que hauria de ser la constitució d'un nou país és convidar la gent a madurar en el debat de les idees; i fer-ho des de les propostes d'un equip d'entesos és un treball a agrair, molt més si aquests arrisquen i saben que això els enfrontarà amb un gran poder estatal que ve de lluny i que encara viu en els llorers de la “unidad de destino en lo universal”. Amb tot, per presentar aquesta proposta de treball no cal aixecar el puny, una imatge gens d'acord amb la professionalitat de la judicatura.
Qualsevol català haurà desitjat, en algun moment de la seva vida, arribar a les cotes més altes del reconeixement nacional: ser president del Barça, ser abat de Montserrat o esdevenir president de la Generalitat. Convertint Santi Vidal en màrtir, des de Madrid han presentat la candidatura del jutge a complir els grans somnis, tot i que, el primer, la crònica demostra que avui està devaluat i el segon exigeix un reciclatge difícil. Queda dit, Santi Vidal avança pel camí d'una estrella al firmament del catalanisme.
