Prioritats

Atenció, que en els pròxims mesos les ento­ma­ren de ben gros­ses. Sí, perquè la Unió Euro­pea té pre­vist de dedi­car un bé de Déu de mili­ons a algu­nes obres i infra­es­truc­tu­res estratègiques. Quan es va començar a par­lar d'aquest pro­grama d'acti­vació, alguns es van fre­gar les mans. Però, atenció: des de la UE van avi­sar que no es repe­ti­ran errors del pas­sat. És a dir, que tota obra que es pla­ni­fi­qui haurà de ser ren­di­ble. O, per dir-ho d'una manera més clara, no es donarà ni un euro per cons­truir una estació d'alta velo­ci­tat que uti­lit­za­ran, anant bé, un parell de milers de per­so­nes a l'any.

Això, en un període elec­to­ral, és una gar­ro­tada per al govern espa­nyol en gene­ral i el Minis­teri de Foment en par­ti­cu­lar. No hi ha cap dubte que el pas­sadís medi­ter­rani seria una obra ren­di­ble; però no està gens clar que ho sigui l'altra aposta del govern espa­nyol, la del pas­sadís atlàntic; un pas­sadís que està pen­sat no tant per afa­vo­rir Euskadi, sinó per con­nec­tar Madrid amb Europa sense haver de pas­sar per Cata­lu­nya. I no és perquè pen­sin que Cata­lu­nya no és Espa­nya –no, això mai–, sinó perquè volen aug­men­tar la pressió sobre el nos­tre país pri­vant-lo de la cir­cu­lació de mer­ca­de­ries.

Espa­nya és el segon país del món amb més línies de vies d'alta velo­ci­tat, que aviat és dit. No hi hau­ria cap objecció a fer si no fos perquè aques­tes vies s'han de man­te­nir, i això té un cost. Si les línies apor­tes­sin diners al calaix tam­poc hi hau­ria res a dir; però encara som lluny del punt d'equi­li­bri i, per tant, com més quilòmetres es facin més ens acos­tem al des­as­tre. I tot perquè el gran negoci de les línies d'alta velo­ci­tat no són les opor­tu­ni­tats que obren, sinó la cons­trucció en si matei­xes. Tal com va pas­sar amb el traçat del fer­ro­car­ril clàssic a Espa­nya.

Europa ja no serà la bóta de sant Fer­riol. El govern espa­nyol, que vol­dria anun­ciar grans obres, haurà de doble­gar-se a apos­tar per la línia ren­di­ble, que és la medi­terrània. Seri­o­sa­ment, ¿cre­uen que ho farà? Si no se surt amb la seva, no dei­xarà que els altres ho facin.