Opinió

Purgants Syriza

L'actual pèrdua de rumb tant ideològica com institucional d'Europa demana a crits una Syriza. Vull creure que els nostres dirigents ho han entès

John Mick­lethwait, en el dar­rer número de The Eco­no­mist de gener, s'aco­mi­a­dava dels seus lec­tors com a edi­tor en cap d'aquesta capçalera. Una publi­cació cone­guda per la seva fidel ads­cripció libe­ral i pel seu suport al capi­ta­lisme opti­mista i des­a­com­ple­xat, a prova de bom­bes i d'evidències, que ha estat dut a l'altar de la trom­pe­te­ria mediàtica glo­bal per les cime­res de Fòrum Econòmic Mun­dial. L'exe­di­tor s'aco­mi­a­dava amb un nou cant a l'opti­misme en una peça nota­ble titu­lada The case for libe­ral opti­mism. Els en reco­mano la lec­tura. Per allò que una bella mort (edi­to­rial en aquest cas) tota una vida honora, l'autor feia una defensa a la britànica de la seva feina al cap­da­vant de la publi­cació, del seu ide­ari, i pre­sen­tava amb rigor els rep­tes que ara per ara ennu­vo­len el seu opti­misme. La desi­gual­tat i el capi­ta­lisme de plutòcra­tes. La diagnosi, venint d'on ve, l'honora. Des d'aquí, en unes lati­tuds on abunda el par­ti­disme des­a­com­ple­xat dels mit­jans, l'inter­canvi de favors i el mono­li­tisme ideològic (en altres parau­les: el tir al plat a Podem, la caça de brui­xes als par­ti­da­ris del procés i la fil­tració interes­sada de dos­si­ers) només podem mirar-nos-ho amb una certa enveja.

Que l'Estat espa­nyol només dóna lloc a libe­rals de càtedra és una evidència com poques n'hi ha. De tant rei­te­rar-ho, tots ple­gats ens hem aca­bant avor­rint de dir-ho. Exi­li­ats acadèmics a banda, aquest és un país on la prèdica es fa tot sovint al redós de la llei de la funció pública i on, arri­bat el moment, quan algun d'aquests il·lus­tres pro­fes­sors fan el pas enda­vant en l'àmbit polític, més d'hora que tard aca­ben engo­lits pel mons­tre. Per a mos­tra, l'actual secre­tari d'estat de Cul­tura, José María Las­sa­lle, autor, entre d'altres, de Libe­ra­les (Debate, 2010) i recon­ver­tit a dia d'avui en ariet del cen­tra­lisme il·lus­trat i homo­geneïtza­dor del senyor Wert.

Els mals asse­nya­lats per Mick­lethwait són els mals que d'una manera o altra, amb totes les dosis de popu­lisme i impro­vi­sació que vul­guem, els únics que gosen posar a dalt de tot de les pri­o­ri­tats de govern són els par­tits de l'ano­me­nada esquerra alter­na­tiva. Subrat­llem-ho, senyor Iceta, senyor Sánchez: plu­tocràcia i desi­gual­tat, totes dues. Par­lem del de sem­pre: de Cas­tors, de les radi­als de Madrid (ai, Madrid), de la black Bankia, i al seu cos­tat, de la pujada de la llum, de la supressió de beques... Vivim en un país fort amb els febles i feble amb els forts. Just el con­trari de la línia anun­ci­ada per Syriza.

La meva espe­rança que la nova esquerra arre­gli el des­ga­vell actual, siguem hones­tos, és baixa. Els mals diagnos­ti­cats són pro­funds; el poder dels mer­cats, impo­nent; el lide­ratge ale­many, absent, i la soli­da­ri­tat euro­pea cotitza a la baixa. Grècia entra en un període de tur­bulències de desen­llaç des­co­ne­gut. Amb alguns asos a la màniga (noves dades de crei­xe­ment, bai­xada del dèficit fis­cal pri­mari, Rússia i l'arma de des­trucció mas­siva del blo­queig ins­ti­tu­ci­o­nal de la UE) però amb massa poc temps per des­ple­gar les seves car­tes. El tic-tac d'un col·lapse ban­cari. El regal de Syriza a l'esquerra euro­pea i als libe­rals del senyor Mick­lethwait, tan­ma­teix, és impor­tant: el de mos­trar la línia divisòria entre libe­rals (com­petència!) i pro­gres­sis­tes (igual­tat!) enfront dels con­ser­va­dors (que­dem-nos com estem!) par­ti­da­ris d'ama­gar-ho tot sota l'estora del crei­xe­ment econòmic. L'actual pèrdua de rumb tant ideològica com ins­ti­tu­ci­o­nal d'Europa demana a crits una Syriza. Vull creure que els nos­tres diri­gents ho han entès: donar un cop de porta a l'espe­rança és el pit­jor dels remeis.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia