Profecia

Ho sap tot­hom i és pro­fe­cia. Segons es pot obser­var entre els opi­nants més mediàtics i profètics, la des­a­pa­rició d'Unió Democràtica es dóna per feta en un futur més pro­per que llunyà. La idea cen­tral té a veure amb la llei darwi­ni­ana sobre l'evo­lució de les espècies: Unió no s'ha adap­tat al medi i, en con­seqüència, serà eli­mi­nada.

A mi, que el con­ser­va­do­risme apli­cat a certs patri­mo­nis em sem­bla un valor afe­git, la des­a­pa­rició d'Unió i, fins i tot, l'anunci frívol de la des­a­pa­rició d'Unió, em sem­bla una negligència de país. I ho dic en un sen­tit patriòtic.

Un país com Cata­lu­nya, que fa tant de temps que intenta acce­dir a les lli­ber­tats naci­o­nals i a la dig­ni­tat de les per­so­nes, pot­ser s'hi hau­ria de mirar més abans de dei­xar anar pel forat de l'aigüera una part sig­ni­fi­ca­tiva del mèrit d'haver arri­bat on som ara.

No m'importa gaire si les cau­ses que pro­vo­quen la pro­fe­cia sobre la des­a­pa­rició d'Unió tenen a veure amb el fet que la ide­o­lo­gia de la democràcia cris­ti­ana ja no està de moda a Europa, o si tenen a veure amb la revenja de les noves gene­ra­ci­ons de Con­vergència coin­ci­dent en el temps amb la cai­guda del pujo­lisme, o si tenen a veure amb la suma d'ambigüitats i sen­si­bi­li­tats diver­ses entre per­so­nes i sec­tors de la mateixa Unió.

El que em sem­bla un error no és la causa, les cau­ses, sinó l'efecte.

Agradi o no, Unió va ser deter­mi­nant en el pas per la clan­des­ti­ni­tat perquè la llen­gua i la cul­tura pròpies no s'extin­gis­sin, va ser deter­mi­nant almenys en les dues pri­me­res dècades de l'auto­no­mia perquè la cons­trucció de l'auto­go­vern es con­so­lidés i, si no fos per la con­vulsió i la cacera de brui­xes que han carac­te­rit­zat el procés de tran­sició naci­o­nal a Cata­lu­nya en els últims cinc anys, Unió Democràtica estava cri­dada a ser deter­mi­nant en matèria de sobi­ra­nia plena: fis­cal, judi­cial, cul­tu­ral i simbòlica.

Dis­trets a saber cap a on anem, hem obli­dat on som i hem igno­rat d'on venim. Qui vul­gui, que en digui adap­tació al medi. La cien­ti­fi­ci­tat ho pot tot con­tra l'huma­nisme. Però compte, que no sem­pre l'home ve de la mona; de vega­des, hi torna.