Manies de catalans

A les elec­ci­ons gene­rals del 1986 es va donar un feno­men inèdit en la fla­mant democràcia. Es va pre­sen­tar un par­tit nou encapçalat per un català que volia ser pre­si­dent d'Espa­nya. El par­tit es deia Par­tido Refor­mista i el can­di­dat era Miquel Roca i Junyent. Mal­grat fer una cam­pa­nya a l'ame­ri­cana, l'ope­ració refor­mista, o ope­ració Roca, es va fotre una nata històrica. A tot l'estat, excepte a Cata­lu­nya i a Galícia, on no es pre­sen­tava, només va obte­nir 194.538 vots, un 0'96%, i, per tant, zero escons. La febre que sovint acom­pa­nya les anàlisis poste­lec­to­rals d'alguns va atri­buir el fracàs a la pre­sumpta tírria que a la resta de l'Estat hi havia con­tra els cata­lans. Fins i tot hi va haver qui es va atre­vir a acu­sar els Tele­di­a­rios de TVE de triar sem­pre els talls de veu en què Roca par­lava en català per sub­ti­tu­lar-lo i fer-lo mes antipàtic davant de l'elec­to­rat de parla cas­te­llana. Òbvi­a­ment, manies de cata­lans. Com les que ara han tor­nat a aflo­rar perquè el senyor Flo­ri­ano, del Par­tit Popu­lar, supo­sa­da­ment ha cata­la­nit­zat el nom de Ciu­da­da­nos, el par­tit de l'Albert Rivera. “Ciu­ta­dans”, n'hi deia, el senyor Flo­ri­ano. Però com molt bé varen expli­car els popu­lars, no era cap intent de cata­la­nit­zació d'una de les for­ma­ci­ons que els pren més vots, sinó una mos­tra de la gràcia que “no se pue aguan­tar” del senyor Flo­ri­ano. Però, un cop més, alguns cata­lans tenen la pell tan fina que, on nomes hi havia una deri­vació dia­lec­tal per­fec­ta­ment expli­ca­ble en ter­mes lingüístics, de seguida hi varen veure un nou atac con­tra el que és més sagrat.

La para­noia és tan severa que hi ha gent que pro­posa ajor­nar les elec­ci­ons cata­la­nes, anun­ci­a­des pel 27 de setem­bre, fins després de les espa­nyo­les, que s'han de fer a finals d'aquest any, quan acaba la legis­la­tura esta­tal. La pere­grina teo­ria que esgri­mei­xen és que, si hi ha una majo­ria inde­pen­den­tista al Par­la­ment, Mari­ano Rajoy no caldrà ni que faci cam­pa­nya. Només argu­men­tant que ell és l'únic dic de con­tenció con­tra el tsu­nami català gua­nyarà els comi­cis tal com feia el Barça d'Hele­nio Her­rera: sense bai­xar de l'auto­car. Com si les dues coses tin­gues­sin res a veure. Coi de cata­lans!