Internet, servei públic

Dimarts pro­nun­ci­ava a Bar­ce­lona la con­ferència pot­ser més impor­tant entre els con­fe­ren­ci­ants del desè Mobile World Con­gress (MWC) un senyor nord-ame­ricà que es diu Tom Whe­e­ler. Un per­fecte des­co­ne­gut al cos­tat de les estre­lles de Silli­con Valley que acu­di­ren al WMC. I no obs­tant, Whe­e­ler, pre­si­dent de la Fede­ral Com­mu­ni­ca­ti­ons Com­mis­sion (FCC) dels EUA, merei­xia ser escol­tat aten­ta­ment pel fòrum mun­dial. Raó: la FCC aca­bava d'apro­var una norma trans­cen­den­tal per al des­ple­ga­ment d'inter­net i del mòbil.

Als EUA i arreu el nus del con­flicte que afecta ope­ra­dors de tele­co­mu­ni­ca­ci­ons i proveïdors de ser­veis a través d'inter­net rau en la neu­tra­li­tat de la xarxa. És a dir, si els tele­cos poden ofe­rir xar­xes de velo­ci­tat vari­a­ble en funció de si una empresa de ser­veis o uns usu­a­ris paguen més o menys a l'ope­ra­dor. O si la velo­ci­tat d'accés a inter­net pot ser con­di­ci­o­nada a tari­fes dife­rents segons con­tin­gut. El maig pas­sat la FCC obria la con­sulta.

Ara aquest orga­nisme inde­pen­dent, el regu­la­dor de les comu­ni­ca­ci­ons als EUA, ha pres una decisió de gran rellevància per al mer­cat inte­rior i, de retop, per a tot el món. La prengué el 26 de febrer, per tres vots a dos, decre­tant que inter­net té el caràcter d'un bé públic (“public uti­lity”) com l'aigua o l'elec­tri­ci­tat. Per tant, no hi pot haver una inter­net de pri­mera o de segona, una xarxa per a pobres i una per a rics. L'accés a inter­net és assi­mi­lat a l'accés al sub­mi­nis­tra­ment d'aigua o d'elec­tri­ci­tat: quan obres l'aixeta, l'aigua és igual per a tot­hom. Aquesta regu­lació san­ci­ona i garan­teix la neu­tra­li­tat de la xarxa res­pecte a ope­ra­dors, proveïdors, usu­a­ris i con­tin­guts. Pre­serva per al futur l'“open inter­net”, una inter­net oberta per a tot­hom, al marge d'empre­ses i de governs. Whe­e­ler ho va anun­ciar: “El que volem és una inter­net justa, ràpida i oberta.” En els matei­xos ter­mes s'expressà el pre­si­dent Obama.

La FCC havia apro­vat a finals de gener una nova defi­nició dels estàndards mínims de velo­ci­tat de càrrega i descàrrega de la banda ampla que els ope­ra­dors de tele­co­mu­ni­ca­ci­ons han d'ofe­rir. Aquests mínims de velo­ci­tat pas­sen ara als EUA de 4 a 25 Mbps per a la descàrrega i de 1 a 3 Mbps per a la càrrega. El regu­la­dor argu­menta que als EUA un 80% ja dis­po­sen d'aquests estàndards d'accés a inter­net, i que el seu interès és a asse­gu­rar l'extensió al 20% res­tant. Una vocal de la FCC, Jes­sica Rosenwor­cel, sos­te­nia que el mínim de descàrrega ja hau­rien de ser 100 Mbps.

A Europa el debat polític sobre la neu­tra­li­tat de la xarxa està per fer. El comis­sari euro­peu, Günther Oet­tin­ger, va dir al MWC que els socis comu­ni­ta­ris no tenen cap posició comuna sobre el tema. Tota l'estratègia euro­pea sem­bla cen­trada en la tec­no­lo­gia 5G. Una llàstima.

La reso­lució de la FCC té un interès afe­git: i és l'enorme cam­pa­nya popu­lar que el debat ha sus­ci­tat. Era d'espe­rar la pressió dels lob­bies de les tele­cos i ope­ra­dors con­tra la neu­tra­li­tat. Però ha estat la mobi­lit­zació popu­lar, amb més de qua­tre mili­ons de comen­ta­ris públics defen­sant la neu­tra­li­tat de la xarxa, allò que ha fet “decan­tar” Obama i els demòcra­tes (els tres vots de la FCC) a favor de la neu­tra­li­tat. Però el tres a dos fa témer un difícil recor­re­gut de la decisió, ja que els repu­bli­cans tenen majo­ria al Congrés i al Senat. En tot cas, els EUA d'Obama dei­xen mar­cat el camí polític i el model regu­la­dor d'una inter­net de ser­vei públic de vocació uni­ver­sal i uni­ver­sa­lista.