Simulacres

A mesura que ens allu­nyem del 9-N els par­tits sobi­ra­nis­tes ani­ran asfi­xi­ant-se atra­pats entre la lega­li­tat espa­nyola i la impaciència del seu elec­to­rat. Madrid i el pont aeri sem­pre han comp­tat amb la Cons­ti­tució per atu­rar l'inde­pen­den­tisme. L'estratègia del pre­si­dent Mas d'evi­tar el xoc fron­tal amb l'Estat amb un dri­blatge d'última hora va ser ova­ci­o­nada per molts sobi­ra­nis­tes com una mano­le­tina de torero. Amb el temps, pot­ser es veurà que va ser aquest dri­blatge –fet amb la justa ambigüitat per no treure l'Estat de mare ni qüesti­o­nar-lo seri­o­sa­ment– la decisió que va obrir l'espai polític i sen­ti­men­tal que Ciu­ta­dans i Pode­mos neces­si­ta­ven explo­tar per poder créixer. Si el pre­si­dent hagués seguit l'estratègia de la CUP i d'ERC de pro­vo­car una crisi cons­ti­tu­ci­o­nal, avui en comp­tes d'orques­trar refun­da­ci­ons i judi­cis paral·lels par­laríem de la lli­ber­tat de Cata­lu­nya. En un con­text de con­flicte, no n'hi hau­ria prou d'insis­tir en els vells esque­mes dialèctics, maqui­llats de lluita anti­sis­tema o de capi­ta­lisme cool. En un altre con­text, l'Estat no deter­mi­na­ria el marc de dis­cussió i Sánchez Camacho no podria donar lliçons de democràcia men­tre paga l'advo­cat que va redac­tar la sentència de mort de Puig Antich. En un altre con­text, la deixa dels Pujol no ens sem­bla­ria gaire més escan­da­losa que els diners suïssos d'algun euro­di­pu­tat de Ciu­ta­dans. En un enfron­ta­ment real, Ini­ci­a­tiva no es podria esca­po­lir i no cal­dria per­dre el temps des­mun­tant Gemma Gal­don. Cal tenir pre­sent que no ha sigut la manca d'uni­tat, sinó la sen­sació que l'inde­pen­den­tisme no té força per crear una nova lega­li­tat de facto, el que ha tor­nat la ini­ci­a­tiva política a les for­ces espa­nyo­les. El govern va con­ver­tir el 9-N en un simu­la­cre i ara Madrid i el pont aeri li res­po­nen amb la mateixa moneda donant aire a dues mar­ques blan­ques que s'anul·len l'una a l'altra. Men­tre l'inde­pen­den­tisme no con­vo­qui un referèndum vin­cu­lant sense el permís de l'Estat, la retòrica espa­nyola tindrà camp per córrer i Gemma Uba­sart podrà dir que “explo­tarà l'odi con­tra Mas” sense sem­blar una skin head o una ter­ro­rista.