Opinió

De fraus i quimeres

El “«atado y bien atado»” franquista fa riure davant d'aquestes previsions constitucionals. Sobretot combinades amb la llei d'Hondt.

Des de l'uni­o­nisme han estat abun­dants els dards diri­gits al món inde­pen­den­tista atri­buint-li tru­culències pròpies de terra de feni­cis. El dar­rer frau impu­tat és la con­versió d'elec­ci­ons autonòmiques en ple­bis­citàries. Però hi ha un altre tipus de frau del qual mai no se'n parla: el dis­curs fal­sari segons el qual la solució de la “qüestió cata­lana”, en clau sobi­ra­nista, passa per la reforma de la Cons­ti­tució. A ini­ciar aquesta reforma ens con­vi­den amb cinisme màxim diri­gents del PP, PSOE i altres, que escam­pen impúdica­ment la falòrnia que aque­lla reforma, fins i tot en la pràctica, és pos­si­ble. La malícia és magna perquè tots ells tenen per­fecta ciència i consciència de la con­dició d'irre­for­ma­ble de la Cons­ti­tució pel que per­toca a la “qüestió” esmen­tada.

En el moment cons­ti­tu­ent Ali­anza Popu­lar ja mal­dava per intro­duir una clàusula d'intan­gi­bi­li­tat pel que fa a l'arti­cle 2, de manera que la inte­gri­dad del ter­ri­to­rio o la uni­dad política del Estado tingués vigència eterna. La ponència cons­ti­tu­ci­o­nal va optar, hipòcri­ta­ment, per refu­sar aquesta immo­di­fi­ca­bi­li­tat expressa, de iure, per intro­duir-la de facto. Perquè mit­jançant l'arti­cle 168 s'impos­si­bi­lità qual­se­vol reforma sense haver de dir-ho expres­sa­ment. Així, la uni­tat de la nació, els drets fona­men­tals i la corona que­da­ven blin­dats per in secula secu­lo­rum. Prou ho expressa un cons­ti­tu­ci­o­na­lista en dir que “aun­que la Cons­ti­tución Española no con­ti­ene cláusula de intan­gi­bi­li­dad alguna el com­pli­cadísimo pro­ce­di­mi­ento del art. 168 está des­ti­nado a hacer invi­a­ble la reforma de aque­llas par­tes espe­ci­al­mente pro­te­gi­das”. És el mateix que asse­nyala un altre comen­ta­rista en dir que, si bé la Cons­ti­tució sí pot ser refor­mada en matèries no sen­si­bles, pel que fa al seu nucli dur això no esde­vindrà mai pos­si­ble en la pràctica, “dado lo extra­or­di­na­ri­a­mente com­pli­cado del pro­ce­di­mi­ento pre­visto en el art. 168 que muy difícil­ment podrá ser tran­si­tado nunca”.I efec­ti­va­ment, és impen­sa­ble que pugui pro­duir-se mai aquesta modi­fi­cació si es te en compte que farien falta, no una, sinó dues legis­la­tu­res. En la pri­mera el Congrés dels Dipu­tats hau­ria d'acor­dar la pro­posta de modi­fi­cació ni més ni menys que per dos terços de la cam­bra i el mateix –i també per dos terços– el Senat. Tot seguit es dis­sol­drien les Corts i es con­vo­ca­rien noves elec­ci­ons. Les Corts resul­tants no que­da­rien vin­cu­la­des a l'esmen­tat propòsit de reforma cons­ti­tu­ci­o­nal, qüestió que només es pas­sa­ria a estu­diar si el Congrés per majo­ria sim­ple i el Senat per majo­ria abso­luta volgués con­ti­nuar amb la reforma. Final­ment, aquesta reforma s'hau­ria d'apro­var altra vegada per dos terços de les noves Corts (tant del Congrés com del Senat) i, a més a més, sot­me­tre-la a referèndum de tot l'Estat. Es tracta, doncs, d'una abso­luta qui­mera, con­cepte, per cert, molt grat a l'ante­rior Borbó a l'hora d'apli­car-lo al procés català.

Com diu un trac­ta­dista, (que també asse­nyala que això és insòlit en dret com­pa­rat i en la història del cons­ti­tu­ci­o­na­lisme espa­nyol) “lo que se está que­ri­endo en ver­dad es intro­duir cláusu­las de intan­gi­bi­li­dad sin intro­du­cir­las. Lo que se pre­tende no es revi­sar la Cons­ti­tución, sinó impe­dir su revisión”. En defi­ni­tiva, el “atado y bien atado” fran­quista fa riure davant d'aques­tes pre­vi­si­ons cons­ti­tu­ci­o­nals. Sobre­tot com­bi­na­des amb la llei d'Hondt.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia