Opinió

Un mercader d'emocions

En el cas de l'obra d'Ovidi Montllor conflueixen bellesa i veritat per donar lloc a una manifestació d'art que no tolera etiquetes

Fa vint anys que Ovidi Mont­llor fa vacan­ces. Seguint-ne la pet­jada, la gent de la terra l'hono­rarà en soli­tari, no pas sola. Si el poeta va sen­tir, des de l'esce­nari, l'escal­for del seu públic (anava a dir: “natu­ral”), ara és el públic, cons­tant i reno­vat, el que sen­tirà bate­gar els cors al compàs de les emo­ci­ons que trans­me­ten la poe­sia i la música d'Ovidi. No fa pas gaire, un comen­ta­rista de l'acadèmia dels sense-vel-al-pala­dar, deia que estava fart de veure a la tele­visió mos­tres del que en diem “cul­tura popu­lar”, com calçota­des o cas­tells. Natu­ral­ment, el tal comen­ta­rista se'n guar­dava prou d'esmen­tar altres mani­fes­ta­ci­ons de la cul­tura popu­lar que pogues­sin difu­mi­nar el seu atac bur­leta a la cul­tura cata­lana. El que l'interes­sava era sepa­rar l'“alta cul­tura” –la que gent com ell pretén repre­sen­tar– de la “baixa cul­tura” –la del popu­latxo, deuen pen­sar–. Amb aquesta man­dra men­tal, que és, també, senyal d'esmus­sa­ment emo­ci­o­nal, el per­so­natge evi­tava afron­tar temes de major calat: per exem­ple, el punt aquell en què con­flu­ei­xen bellesa i veri­tat per donar lloc a una mani­fes­tació d'art que no tolera eti­que­tes. És el cas de l'obra d'Ovidi Mont­llor. Una obra, d'altra banda, que, si es pot decla­mar, escol­tar, i ballar (¿qui no ha pro­vat de fer pas­sos de vals amb la Teresa?), pren tota la seva comunió emo­tiva quan es recorda l'autor dalt de la tarima, amb aquell posat del vençut inso­lent, que tri­omfa sobre l'escarni de l'ene­mic cri­dant-li a la cara greus veri­tats com cops de puny i bur­lant-ne els gos­sos d'atura amb la iro­nia de qui domina la llen­gua i la gràcia del llen­guatge cor­po­ral. La pre­gunta que el pedant no es podia fer és com s'ha produït un efecte d'aquesta natu­ra­lesa en un xicot de classe baixa, d'una terra opri­mida, i en temps de geno­cidi pla­ni­fi­cat. Pedan­te­ria per pedan­te­ria, li podríem dir que gràcies a la resistència i a la per­sistència històriques de la cul­tura popu­lar, que és la cul­tura dels tre­ba­lla­dors. Però ja ens ado­nem que, amb això, no ens mouríem gaire de lloc. La qüestió clau és què fa que les clas­ses popu­lars der­ro­ta­des con­ser­vin el lle­gat rebut, que l'enri­quei­xin i el trans­me­tin secu­lar­ment, i el por­tin fins a la moder­ni­tat amb la finor, la gràcia i l'ener­gia d'un dels seus repre­sen­tants exi­mis. La res­posta és que, enfront del meca­ni­cisme que vol­dria sepa­rar la vida social i cul­tu­ral en com­par­ti­ments estancs, en nom de la riquesa, la pro­cedència, o els impe­ris, la cul­tura d'una nació està pas­tada per una xarxa de rela­ci­ons densa i com­plexa, que s'estén al llarg dels segles, al marge de les for­mes polítiques cir­cums­tan­ci­als, i en la qual col·labo­ren tots els ter­ri­to­ris que la for­men, els sec­tors soci­als en què es divi­deix, i els genis que hi nei­xen, però que guar­den com un tre­sor les clas­ses popu­lars. ¿Com es mani­festa, això, en l'obra d'Ovidi? Es mani­festa en una cre­ació lingüística, una passió vital, i un rigor com­po­si­tiu que el lli­guen a la millor expressió dels poe­tes que l'han ins­pi­rat, i dels quals, a la vegada, se'n fa intèrpret. I, esclar, es mani­festa en la capa­ci­tat del poble de sedi­men­tar lliçons apre­ses d'estran­gers, assi­mi­la­des al patri­moni propi, i con­ver­ti­des en expressió col·lec­tiva. Ovidi sí que era un medi­ter­rani de l'Àtica i la Bètica, de les Sir­tes i les Pitiüses, de Nàpols i la terra de la fam i la lle­ga­nya, però era i és, sobre­tot, nos­tre. Una apor­tació genuïna dels Països Cata­lans a la cul­tura dels pobles, sense el des­fi­caci d'ins­ti­tu­ci­ons que dei­xen en la indigència, mani­fas­se­res, els enginys que no poden con­tro­lar.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia