Opinió

D'autocrítica, n'anem sobrats

El destrempament vindrà per aquesta banda. Per la por
de fer tard i la sensació d'haver perdut un temps essencial en unes picabaralles que per anar bé el sobiranisme s'hauria d'estalviar

És una opinió bas­tant gene­ra­lit­zada això que, al cata­la­nisme, li falta fer autocrítica. I guaita que a mi em sem­bla que n'anem sobrats! Em penso que hi deu haver pocs pobles que es mirin tant el melic i es repen­sin tant cons­tant­ment i deci­siva com nosal­tres, els cata­lans. Vull acla­rir que no trobo que sigui cap defecte, tam­poc cap vir­tut, tan sols una con­seqüència lògica i ines­tal­vi­a­ble de la història que ens ha cai­gut al damunt.

Seria estúpid creure que en el procés de tran­sició naci­o­nal en què ens hem enfan­gat no hi ha hagut errors. El mateix nom que li hem posat ja n'és un. Per dir que el que volem és la inde­pendència d'Espa­nya no calia tanta mar­rada adjec­tiva. Però els cata­lans som així, d'una prudència que fa por. Els par­tits polítics també ens la fan gruar, la tran­sició dels trons. Tanta embran­zida com havíem aga­fat des del juliol del 2010 i tant com ens havíem emba­lat amb la Via Cata­lana i la V, i van haver de tren­car pel procés par­ti­ci­pa­tiu (tor­nem-hi) del 9-N, que va sor­tir tan bé que l'uni­o­nisme ha de cri­dar com energúmens que va ser “un fracàs, un fracàs!”

El dar­rer mis­satge que ens han fet pas­sar i que ens repe­tei­xen com una lle­ta­nia sinis­tra, i sobre el qual ens hem posat a deba­tre com acadèmics enfu­ris­mats, és això del des­trem­pa­ment de l'inde­pen­den­tisme. S'hi ha apun­tat tot­hom. Fins i tot ho ha fet l'exse­cre­tari gene­ral del PSOE Alfredo Pérez Rubal­caba, de qui no se'n can­tava gall ni gallina, el qual ha apres­sat els seus i els no tan seus a tro­bar una solució al pro­blema català “ara que està en un moment baix”. Els teòrics del desin­fla­ment hi apor­ten tota mena d'argu­ments i els van reno­vant diària­ment amb la volun­tat de fer-nos desis­tir si mai tenim la intenció de bufar per inflar el que en diuen glo­bus. Els més recents (a l'hora d'escriure aquest arti­cle, s'entén) són els de l'exmi­nis­tre José Bono, que con­si­dera que “els cata­lans són una ciu­ta­da­nia enga­nyada”, i els de Juan Car­los Mone­dero, un dels líders de Podem, per a qui “el somni de començar de nou amb la inde­pendència no és real”. Ja es veu que l'espec­tre és tan ampli que acaba for­mant un cer­cle viciós. Estem encer­clats, cer­ta­ment. I perquè l'argu­men­tació no quedi en parau­les i prou, sem­pre hi ha una enquesta amb què reblar-les. La dar­rera, que va publi­car El Periódico, deia que el “sobi­ra­nisme va a la baixa” perquè CiU i ERC no suma­rien la majo­ria abso­luta al Par­la­ment ni amb nom­bre d'escons i que la culpa la tenen els par­tits sobi­ra­nis­tes perquè la majo­ria de cata­lans cre­uen que la pugna que tenen entre ells des de fa mesos i mesos està desin­flant el procés.

Ja deu ser cert això que la majo­ria de cata­lans rece­len de la vita­li­tat del procés perquè no paren de sen­tir-ho. I ja se sap que una men­tida mil vega­des repe­tida, encara que con­tinuï sent men­tida, acaba sent cre­guda per una majo­ria. Ara: una altra cosa ben dife­rent és que sigui cert i que a l'hora de la veri­tat suposi un cap­gi­ra­ment deci­siu en la votació. Perquè més aviat sem­bla –sense moure'ns de l'enquesta aque­lla que donava a CiU, ERC i la CUP 70 dipu­tats, qua­tre menys dels que tenen ara tots tres junts– que l'inde­pen­den­tisme s'ha enquis­tat sòlida­ment. Pri­mer, perquè, si valo­rem que dels 50 escons que té ara CiU algun n'hi deu haver d'Unió que no és inde­pen­den­tista (o que encara no ho sap), aquesta pèrdua es mini­mitza. Segon, perquè les enques­tes tenen el valor rela­tiu que, arri­bats a aquest punt, ja tenim prou tes­tat; quan fal­ten qua­tre dies per a les elec­ci­ons muni­ci­pals, no cal esve­rar-s'hi. I, ter­cer, perquè el que l'enquesta reve­lava com a gran des­co­bri­ment ja ho sabíem de fa mesos i ho vam com­pro­var el 9-N mateix: que, a l'inde­pen­den­tisme, per gua­nyar fol­ga­da­ment el 27-S, li manca mig milió de vots.

Si de cas, doncs, el des­trem­pa­ment vindrà per aquesta banda. Per la por de fer tard i la sen­sació d'haver per­dut un temps essen­cial en unes pica­ba­ra­lles que per anar bé el sobi­ra­nisme s'hau­ria d'estal­viar, però sense que hagin de desem­bo­car inde­fec­ti­ble­ment en cap deserció de la tropa, la que vol ser un nou estat d'Europa.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia