Moments difícils

Quan parlàvem que després de l'èxit del 9-N i fins al dia que votéssim de veri­tat per la inde­pendència hauríem de pas­sar per “moments difícils” jo, sem­pre de massa bona fe, no m'ima­gi­nava això. Això que està pas­sant, vull dir. Em pen­sava, i em penso que no era jo sol, que aquests “moments difícils” tin­drien a veure amb una ofen­siva sense pre­ce­dents i per terra, mar i aire de tots els poders de l'Estat con­tra els par­ti­da­ris del procés cap a la inde­pendència, estratègica­ment agru­pats en una uni­tat d'acció que des d'Espa­nya es veu­ria com un des­a­fi­a­ment seriós i real.

No em pen­sava, i ara ja em poden dir il·lús, que els “moments difícils” ens els estiguéssim plan­te­jant nosal­tres matei­xos dia sí dia també. Quan dic nosal­tres, vull dir sobre­tot els nos­tres repre­sen­tants polítics, perquè em pen­sava també que per una vegada a la vida s'hau­rien ado­nat que una cosa és el poli­ti­queig que han prac­ti­cat durant anys i
panys i una altra cosa és quan la història et reclama i t'exi­geix estar a l'altura del moment més deci­siu per a Cata­lu­nya en com a mínim tres segles.

La rea­li­tat, però, és tota una altra. La maquinària de l'Estat no ha aban­do­nat la velo­ci­tat de cre­uer con­tra el procés i, si cal, inha­bi­lita jut­ges o reha­bi­lita cor­ri­das de toros. Però no s'ha vist exi­gida a plan­te­jar situ­a­ci­ons extre­mes. Els indi­ca­dors asse­nya­len que l'statu quo està remun­tant. Però per incom­pa­rei­xença dels par­tits favo­ra­bles al procés.

A vega­des seria millor no fer res abans que fer segons qui­nes coses. Com ara aquesta esce­ni­fi­cació de diven­dres d'un pre­a­cord per al full de ruta. Si després d'anun­ciar-lo han de sor­tir els que hi eren per mati­sar si és o no el que sem­bla és que no és res de bo. Només un altre error. No cal que sur­tin en Rull o en Nuet o qui sigui a pre­ci­sar què han fet. Ja els ho dic jo: una-esce­ni­fi­cació-d'un-prin­cipi-de-pre­a­cord-que-no-està-ni-fir­mat-per-avançar-cap-a-un acord-que-per­meti-uns-mínims-punts-comuns-per-començar-a-esta­blir-uns-mínims-assu­mi­bles-per-a-la-majo­ria-de-par­tits-par­la­men­ta­ris-per-si-es donen-uns-deter­mi­nats-resul­tats-el-27-S-avançar-a-par­tir-d'un-full de-ruta-que-cadascú-lle­gi­ria-segons-les-seves-con­veniències. Sí, això tan llarg o més. O sigui, res.

Se suposa que els inde­pen­den­tis­tes hem d'estar tran­quils perquè es veu que CDC i ERC nego­cien dis­cre­ta­ment. Pot­ser sí, però, ¿esta­ran a l'altura de la història, que al final és del que es tracta?

En tot aquest con­text,
que el CEO doni un 44% al sí a la inde­pendència em sem­bla una notícia estra­tosfèrica­ment bona. S'ima­gi­nen si els par­tits exer­cis­sin la res­pon­sa­bi­li­tat que el moment els reclama?